Les Méditerranéennes 2008: La generacio perduda
Les Méditerranéennes-Leucate (Rosselló), 4, 5 i 6 d'agost de 2008
(Aquí s’acaba el repàs del festival Les Méditerranéennes, un repás que he hagut de fer en diferit des de Benavarri, ja que a l’hotel de la platja de La Franquí no hi havia cap mena de connexió. I tenint el mar a pocs metres tampoc era qüestió d’anar fent el xorra en banyador i amb l’ordinador al damunt buscant wi-fis)
Un fet que es constata quan veiem festivals més enllà dels Pirineus és que aquí hem perdut tota una generació de públic. Allà resulta del més normal veure a parelles de més de cinquanta anys o famílies senceres veient plegats a Sonic Youth o, des d’un altre punt de vista, joves que segueixen amb respecte i passió un homenatge a Charles Aznavour i a Charles Trenet.
Sembla que aquí un cop et cases o t’ajuntes, tens criatures i comences a pagar la hipoteca, això d’anar a concerts i festivals passa a ser una d’aquelles bogeries que feien quan eren joves. Hi ha un sector social i una franja d’edat a qui sembla fer-li vergonya gastar-se la pasta per passar-s’ho be escoltant música en viu. A no ser, es clar, que hi hagi un massificat concert de Bruce Springsteen o que Phil Collins torni als escenaris. Per sort en Gerard creixerà amb un concepte ben diferent.
Però també hi ha una diferència cultural... (+ la foto de KIM GORDON)
(Aquí s’acaba el repàs del festival Les Méditerranéennes, un repás que he hagut de fer en diferit des de Benavarri, ja que a l’hotel de la platja de La Franquí no hi havia cap mena de connexió. I tenint el mar a pocs metres tampoc era qüestió d’anar fent el xorra en banyador i amb l’ordinador al damunt buscant wi-fis)
Un fet que es constata quan veiem festivals més enllà dels Pirineus és que aquí hem perdut tota una generació de públic. Allà resulta del més normal veure a parelles de més de cinquanta anys o famílies senceres veient plegats a Sonic Youth o, des d’un altre punt de vista, joves que segueixen amb respecte i passió un homenatge a Charles Aznavour i a Charles Trenet.
Sembla que aquí un cop et cases o t’ajuntes, tens criatures i comences a pagar la hipoteca, això d’anar a concerts i festivals passa a ser una d’aquelles bogeries que feien quan eren joves. Hi ha un sector social i una franja d’edat a qui sembla fer-li vergonya gastar-se la pasta per passar-s’ho be escoltant música en viu. A no ser, es clar, que hi hagi un massificat concert de Bruce Springsteen o que Phil Collins torni als escenaris. Per sort en Gerard creixerà amb un concepte ben diferent.
Però també hi ha una diferència cultural... (+ la foto de KIM GORDON)
Hi ha també una diferència cabdal en el referent a la cultura musical. A França a les seves grans glòries del passat (Johnny Hallyday, Jacques Higelin, Aznavour i molts més...) se’ls segueix admirant, renoven el públic i sempre tindran un raconet reservat a l’Olympia. A aquí, en canvi, se’ls fa directius de l’SGAE.
-A la foto el resultat de la suma de Télephone + Johnny Hallyday + Chrissie Hynde = Mademoiselle K, que van tocar la primera jornada del festival:
-I per petició popular, una foto de Kim Gordon (Sonic Youth):
-A la foto el resultat de la suma de Télephone + Johnny Hallyday + Chrissie Hynde = Mademoiselle K, que van tocar la primera jornada del festival:
-I per petició popular, una foto de Kim Gordon (Sonic Youth):
