Vida i destí (amb el peu dret)
Vida i destí
Vassili Grossman
Ed. Galaxia Gutenberg
Traductora Maria-Ingrid Rebó.
Vassili Grossman
Ed. Galaxia Gutenberg
Traductora Maria-Ingrid Rebó.
Vida i destí és una obra monumental. La vaig començar amb un punt d'escepticisme i l'he acabada totalment entregat. Al llarg de les seves planes l'autor ens fa un retrat extraordinari d'un fet cabdal de la història del segle XX. La batalla d'Stalingrad. Grossman ens retrata i descriu la batalla i alhora els seus participants, els seus familiars i els seus enemics... Agafant una família com nucli central Vassili Grossman ens mostra la vida d'un munt de persones. Tots vinculats entre ells d'una manera o altra però alhora tots amb personalitats perfectament definides.
El que més m'ha impressionat de "Vida i destí" és la capacitat de l'autor per explicar una història gegantina (el setge d'Stalingrad) a través de múltiples històries col.letives (per exemple la comunitat científica) que alhora es sostenen en més i més històries individuals. I que es veuen alimentades per biografies bén contrastades, contradiccions, pors, il.lusions, sentiments, defectes i qualitats. Les quals tenen com a motor profundes reflexions sobre la llibertat o bé sobre la pressència opressiva de l'estat.
El que més m'ha impressionat de "Vida i destí" és la capacitat de l'autor per explicar una història gegantina (el setge d'Stalingrad) a través de múltiples històries col.letives (per exemple la comunitat científica) que alhora es sostenen en més i més històries individuals. I que es veuen alimentades per biografies bén contrastades, contradiccions, pors, il.lusions, sentiments, defectes i qualitats. Les quals tenen com a motor profundes reflexions sobre la llibertat o bé sobre la pressència opressiva de l'estat.
Es aquesta arquitectura descomunal el que em té bocabadat. No hi ha ni una frase sobrera, ni un personatge pla. "Vida i destí" és un fresc enorme on sen's mostra una gran batalla. Però el tractament que dóna al text és tant acurat i profund que és una novel.la tant èpica com intimista. Tant camina sobre els sentiments i les sensacions dels personatges, com ho fa gràcies a la gran lucidesa i profunditat dels temes que desplega Grossman. És per tot això que la considero una novel.la gegantina una novel.la que retrata una part del Segle XX. I escrita de tal forma que els personatges es van filtrant dins el lector fins que hom acaba en certa manera convivint amb ells. És en resum, una lectura tant apassionant com brutal, tant épica com descarnada, i alhora plena d'humanitat.
