Qui són els dolents?
Amb aquesta pregunta, referida a l'actual conflicte a Geòrgia, iniciava Vicent Sanchis el seu article de diumenge passat a l'Avui. Qui són els dolents? Qui té raó? S'autorresponia dient que tots i ningú. Aquesta és la conclusió més lògica davant dels conflictes mundials, almenys aquells en què s'enfronten minories o interessos nacionals i ètnics. Però hi ha qui no pensa així: cert sector d'opinadors insisteix en establir dues vares de medir, segons quina és la nació en dificultats i segons quin és la potència que hi ha al darrera.
En el contenciós osseta-georgià, determinats maîtres a penser ho tenen clar: si Estats Units està darrera Geòrgia, els "bons" han de ser, forçosament, els altres. Malgrat els excessos de tots plegats i malgrat el desconeixement que tenen -tenim- de la realitat sociopolítica de la zona.
Sembla talment que no haguem superat la guerra freda ni els seus plantejaments maniqueus, explotats intensament durant molts anys pels Estats Units, dit sigui de passada. No es pot ser tan simplista. No dic que no es pugui prendre partit, sinó que es faci després d'un esforç de comprensió, a partir d'una anàlisi objectiva dels fets concrets i no basant-se en prejudicis ideològics o antipaties personals.
En el contenciós osseta-georgià, determinats maîtres a penser ho tenen clar: si Estats Units està darrera Geòrgia, els "bons" han de ser, forçosament, els altres. Malgrat els excessos de tots plegats i malgrat el desconeixement que tenen -tenim- de la realitat sociopolítica de la zona.
Sembla talment que no haguem superat la guerra freda ni els seus plantejaments maniqueus, explotats intensament durant molts anys pels Estats Units, dit sigui de passada. No es pot ser tan simplista. No dic que no es pugui prendre partit, sinó que es faci després d'un esforç de comprensió, a partir d'una anàlisi objectiva dels fets concrets i no basant-se en prejudicis ideològics o antipaties personals.
