Sistema d'organització d'una empresa, segons el qual els treballadors son els electors de la direcció, participant activament a tots els nivells, en les decisions tècniques i econòmiques.
L'Autogestió es un concepte liberal que encara no s'ha desenvolupat prou, degut al condicionament de facto del neocapitalisme salvatge amb els seus factors alienadors propis de Monopolis, Càrtels i Trusts. A la vella Iugoslàvia titista, l'autogestió fou un pilar, però que naufragà per l'intervencionisme excessiu de la vella Burocràcia sèrbia, que tractava a les altres cinc repúbliques diferents de la de Sèrbia com a províncies colonials, des de un poder centralista i autoritari dirigit des de Belgrad, que entenia la supremàcia sèrbia com la garant de la "unitat" de Iugoslàvia.
Avui en dia no existeix a nivell mundial, cap index de penetració de penetració de l'autogestió a les empreses.
Les equivalències en llengua anglesa son: self-management per a l'autogestió, codetermination o joint management per a la cogestió
Envers a la Cogestió, s'enten com a direcció i administració d'una empresa que es porta en comú per els seus propietaris i els representants dels treballadors. Desenvolupat a l'Alemanya Occidental (l'antiga RFA) i a la República Francesa, d'una manera molt especial, entre 1945 i 1949, gràcies a una certa influència de Socialdemòcrates Alemanys i Socialistes Francesos, tot recordant l'especial presència en el govern provisional de Charles De Gaulle, del Partit Radical-Socialista Francès, membre en aquells moments de la Internacional Liberal.
