Cap de setmana a l'Acústica
Avui marxem cap a la capital del surrealisme català, Figueres, atrets per la programació d'un festival que cada any va a més: l'Acústica. El que ens motiva, al marge de la possibilitat de fer una escapadeta al Cap de Creus, és una oferta musical plural i variada en un festival que es realitza en un entorn inigualable. Cal dir que l'Acústica no acaba de ser un festival del tot acústic però una de les seves principals virtuts és que et permet descobrir propostes en un format no massificat. [Aquí dins, la meva tria off-Acústica]Kiko Veneno. D'acord, no és off, però permeteu-me aquest punt de debilitat. He sentit que actua en format duet, però no vull perdre'm un concert d'aquest crack de la rumbeta a la seva població natal. Poca gent ho sap, però sí: Kiko Veneno va néixer a Figueres. Torna a l'Acústica set anys després d'haver actuat a la primera edició del festival.
Betzuca: tinc ganes de veure aquest grup paral·lel de Núria Lozano i Carol Duran de La Carrau, que acompanyades d'un contrabaixista, ofereixen un repertori basat en la música d'arrel que es fa i es desfà des d'Irlanda als Pirineus. No confondre amb els rumbers de Meztuca ni amb l'experimental i no se si encara existent La Batzuca.
Refugi: No he vist mai en directe aquest projecte del bateria d'Els Pets, Joan Reig, en què acompanyat de músics com el pianista Joan Pau Cháves actualitza clàssics del rock, la cançó i el folk catalans: de Guillem d'Efak a Els Tres Tambors, Pau Riba, Üc i Coses.
El nou pop català: no se si el títol d'aquest especacle és gaire apropiat, perquè el que hi trobem són tres cantautores: Meritxell Gené, Bikimel i Ivette Nadal. En la línia d'unir en un mateix escenari artistes amb punts de connexió per veure com interaccionen, l'Acústica proposa aquest xou de tres joves i talentoses intérprets de la cançó.
Bé, i a més d'aquesta tria personaltizada i gairebé off-off (a part del gran Kiko) obviament no em perdré el concert de Leonor Watling, perdó, de Marlango, i m'encantarà veure recuperat Òscar D'Aniello al capdavant dels Facto Delafé y las Flores Azules. Per cert, que per a tots aquells que us ho perdeu i per als més xafarders, anirem actualitzant el bloc amb tot el que dóni de sí el festival.
Betzuca: tinc ganes de veure aquest grup paral·lel de Núria Lozano i Carol Duran de La Carrau, que acompanyades d'un contrabaixista, ofereixen un repertori basat en la música d'arrel que es fa i es desfà des d'Irlanda als Pirineus. No confondre amb els rumbers de Meztuca ni amb l'experimental i no se si encara existent La Batzuca.
Refugi: No he vist mai en directe aquest projecte del bateria d'Els Pets, Joan Reig, en què acompanyat de músics com el pianista Joan Pau Cháves actualitza clàssics del rock, la cançó i el folk catalans: de Guillem d'Efak a Els Tres Tambors, Pau Riba, Üc i Coses.
El nou pop català: no se si el títol d'aquest especacle és gaire apropiat, perquè el que hi trobem són tres cantautores: Meritxell Gené, Bikimel i Ivette Nadal. En la línia d'unir en un mateix escenari artistes amb punts de connexió per veure com interaccionen, l'Acústica proposa aquest xou de tres joves i talentoses intérprets de la cançó.
Bé, i a més d'aquesta tria personaltizada i gairebé off-off (a part del gran Kiko) obviament no em perdré el concert de Leonor Watling, perdó, de Marlango, i m'encantarà veure recuperat Òscar D'Aniello al capdavant dels Facto Delafé y las Flores Azules. Per cert, que per a tots aquells que us ho perdeu i per als més xafarders, anirem actualitzant el bloc amb tot el que dóni de sí el festival.
