Meritxell Gené + Ivette Nadal + Bikimel
Tres veus femenines, tres apostes de futur
Facto Delafé y las Flores Azules
Vinga, per un cop no trec a l'Elena, lÒscar també te dret a sortir encara que, a canvi, ha de pegar bots com aquest.
Shuarma
Joan Miquel Oliver
Signant el set list, allà hi han apuntades un munt de cançons noves que ahir va estrenar.
Kiko Veneno
La plaça plena de gom a gom. Avui hi haurà als carrers de Figueres overbooking segur.
Crònica
Crònica publicada a El Punt el dia 31 d'agost de 2008
El verí de l'Acústica
Kiko Veneno i Facto Delafé col·lapsen Figueres el primer dia gros del festivalXAVIER MERCADÉ. Figueres
Després de dues jordanes en què l'assistència de públic ha sorprès fins i tot l'organització de l'Acústica, ja es preveia que divendres les aglomeracions serien notables. El concert dels barcelonins Facto Delafé y las Flores Azules va col·lapsar la plaça de l'Església, i Kiko Veneno va omplir la plaça Major de la ciutat on va néixer.
Una de les grans fites que està aconseguint l'Acústica en les seves set edicions és que l'interès del públic no se centri només en els grans caps de cartell sinó que també pari atenció a propostes novelles o més desconegudes. Aquesta sensació es va tornar a viure divendres a la tarda amb la quantitat notable de públic que va seguir la proposta de producció pròpia del festival sobre el nou pop català a partir de tres veus femenines emergents, alguna de les quals ni tan sols té cap disc editat. La lleidatana Meritxell Gené va ser la cantautora més convencional, amb elements tradicionals; la barcelonina Ivette Nadal va mostrar un registre més dur i àrid, i la vallesana Bikimel va ensenyar un pop experimental i arriscat.
A primera hora de la nit era també difícil trobar lloc per seure a la fira de Menjars del Món, i a la vora, als jardins Puig Pujades, fugint del brogit i del soroll, Toti Soler, sol a la guitarra, oferia una classe magistral que va ser seguida amb atenció i un silenci gairebé absolut pel púbic que omplia l'espai. Enguany l'escenari situat a la plaça de l'Església ha tingut una millora considerable en el so. Això es va confirmar en el concert de Shuarma, el que va ser cantant dels Elefantes, que es va presentar en format acústic i revisant els temes del seu primer disc en solitari, Universo, però sense oblidar clàssics de la seva antiga banda com ara Al olvido, Me falta el aliento o Azul. Per la seva banda, Joan Miquel Oliver va ser a la plaça Major acompanyat per Pere Dabon (bateria dels Antònia Font), un format minimalista i un repertori de caire naïf que hauria estat més adequat per a un espai més reduït. Oliver va presentar un bon grapat de noves cançons que en pocs dies arribaran a l'estudi per donar forma al seu segon disc
A partir de mitjanit moure's pels carrers cèntrics de Figueres era força difícil, i acostar-se a les primeres files del concert de Facto Delafé y las Flores Azules era gairebé impossible. Amb Òscar Daniello ja totalment recuperat de l'accident que ha tingut aquest agost en un concert a Sant Sebastià, van vèncer i convèncer amb un repertori tan carregat d'alegria i estats positius, que fins i tot feien una mica de ràbia. Kiko Veneno es va convertir en el gran triomfador de la nit. Després de cantar Un catalán fino, va saludar amb un «hola, Figueres, el meu poble! A la meva mare lleidatana se li va ocórrer parir-me aquí», en una plaça on difícilment podia cabre-hi ningú més i rematada amb una pancarta des d'un balcó que deia «Kiko, dame veneno, que quiero morir». Kiko va respondre a aquestes expectatives amb un concert modèlic en format acústic, com manen els cànons del festival, acompanyat per un altre guitarrista i desgranant èxits de la cançó popular com ara Joselito, La casa cuartel, Está muy bien esto del cariño o el clàssic Volando voy.
