El Banc de França fou constituit el 1800 en el marc dels acords adoptats per el directori Francès sorgit del Cop d'Estat del 18 de Brumari encapçalat per Napoleón Bonaparte, Roger Durcos i Joseph Sieyès, constituit sota naturalesa juridica privada de Societat Anònima per Accions, per el propi directori bonapartista, el Banc de França durà així 146 anys.
Després de la seva victòria electoral el 1936, el govern del Front popular havia considerat contrari a l'interès general que el Banc de França conserva més temps l'estatut jurídic de dret privat que era el seu.
La llei del 24 de juliol de 1936 dóna llavors als poders públics mitjans d'intervenció més directes en la gestió del Banc. Els quinze regents són reemplaçats per vint consellers, del qual dos només són escollits per l'Assemblea general. Els altres, que representen els interessos econòmics i socials i els interessos col·lectius de la nació són, per a la majoria, designats pel govern. Altre fet nou, un conseller és d'ara endavant escollit pel personal.
Pel seu costat, l'Assemblea general, del qual l'accés estava anteriorment reservat als dos-cents accionistes més importants, d'on la referència freqüenta a les «200 famílies», és oberta a tots. D'altra banda, l'obligació feta el 1806 al governador i als sotsgovernadors de posseir un cert nombre d'accions del Banc és suprimida.
Aquesta reforma és, és clar, acompanyada d'una codificació dels texts que regeixen l'Institut d'emissió. Marca un reforç de l'autoritat dels poders públics però no és més que un preludi a la nacionalització, que intervé després de l'Alliberament, amb la llei del 2 de desembre de 1945. Aquesta preveu que el capital del Banc serà transferit a l'Estat l'1 de gener de 1946 i que els accionistes rebran obligacions, en substitució de les seves accions, a raó de quatre obligacions reemborsables en vint anys per a una acció. Les últimes obligacions en un 3% del Banc de França que es quedava en circulació han estat pagades a partir de l'1 de gener de 1965, data en la qual han deixat de portar interès. Si les reformes de 1936 i de 1945 han retirat als interessos privats tota part en la gestió de l'Institut d'emissió i han reforçat el control de l'Estat, no han disminuït però el paper del governador enfront dels poders públics ni reduït l'autonomia de gestió reconeguda pel Banc.
Entre 1973 i 1993, es van produïr dues reformes més, que permeteren l'Independència del Banc de França, envers al Govern de la República, així mateix, el 1998, el Banc de França restà integrat al sistema del Banc Central Europeu.
Més informació sobre el Banc de França als següents links:
http://www.banque-france.fr/
http://fr.wikipedia.org/wiki/Banque_de_France No disponible la seva versió en català
