Continua la llarga relació de l’escriptor William Somerset Maugham (1874-1965) amb el cinema. Aquesta novel·la, publicada el 1925, ja va ser duta a la pantalla el 1934, amb Greta Garbo com a protagonista. L’he vista, però no me’n recordo gaire; en qualsevol cas, sembla que no és un dels grans títols de la Garbo. L’any 1957 la MGM va tornar a adaptar la novel·la amb el títol de The Seventh Sin, amb Eleanor Parker en el paper principal. Aquest film no l’he vist mai i, pel que he llegit, no val la pena. Per tant, aquesta última adaptació potser és la millor. La protagonista, com a mínim, és sensacional. La guapa australiana Naomi Watts, aquí de morena, fa tot un recital interpretatiu (ni la van nominar: ignorants!): primer és vulgar i superficial; després se sent trista i buida (el marit ha descobert el seu adulteri i se l’enduu a un racó de la Xina on hi ha una epidèmia de còlera); i finalment es llança pel camí de la superació personal a base d’abnegació i sacrifici. Admirable Watts: quina facilitat per transmetre les emocions. Per desgràcia, el seu company d’aventures, Edward Norton, no està al seu nivell. Domina la ganyota de menyspreu i el cinisme, però quan ha de caure rendit a la transformació de la seva dona, es queda molt curt. Aquests actors d’ara estan tan acostumats a posar mala cara que no saben transmetre l’enamorament, l’admiració, l’heroisme. En fi, una llàstima. A la pel·lícula també li falta una mica més de grapa narrativa a la segona part. El director John Curran, en alguns moments determinats (el diàleg de reconciliació matrimonial, per exemple), no filma amb la passió que caldria. En qualsevol cas, es tracta d’una bona pel·lícula, elegant i amb bonics paisatges (està rodada a la Xina), que és del tot indispensable per als admiradors de la bonica Naomi (ni la van nominar: ignorants!; o ja ho havia dit?)





