El "Manifiesto autonómico" del PSOE que Montilla aprovà. Maig,2007.
La memòria és bona companya en època de terbolina.
Maig de 2007. Feia més d'un any que havia estat aprovat i refrendat l'Estatut català i ho havien estat o es tramitaven els de València, Andalusia, Balears, Aragó, Canàries, Castella-la Manxa i Castella-Lleó.
Fou el moment que el PSOE, en plena efervescència triomfalista, considerà oportú redactar i publicar el document "Un nuevo impulso a la España de las Autonomías". Montilla era President de la Generalitat i seguia sent Secretari general del PSC-PSOE.
Un document que cal ara rellegir per a entendre les ambigüitats dels socialistes catalans i el posicionament del PSOE i el Govern espanyol sobre l'autonomia catalana i el seu finançament.
Cal llegir-lo amb atenció, l'esperit i la voluntat política és a la lletra.
Al "Manifiesto" el PSOE es vanta d'haver construït "la nueva identidad nacional española" nascuda de l'estructura autonòmica superant " las políticas identitarias excluyentes retroalimentadas por los nacionalismos periféricos" que la política del PP havia "espoleat".
En front - diu el Manifiesto- de l'exclusiva "visió bilateral" dels nacionalistes el PSOE desenvolpa "harmònicament" l'Estat des dels principis de lleialtat institucional i cohesió territorial.
Ben aviat el PSOE defineix què són les Comunitats Autònomes, en vocabulari socialista són "nuestras regiones", el seu patrimoni, les seves possessions, no debades en diuen "són España".
El Manifiesto requereix més d'una lectura, calmosa, serena, sense prejudicis. És l'eina descodificada per a conèixer quin és el dibuix final de l'Estat autonòmic que promou el socialisme.
El PSOE parla per al PP, per als espanyols i l'Espanya socialista.
El socialisme ha estat, els diu, l'artífex del gran èxit: el de l'equiparació del nivell competencial de totes les CCAA, "superant-se les diferències autonòmiques o econòmiques" entre elles. Ho diu el PSOE amb orgull; és cert, en fou l'artífex, la LOFCA, el cafè per a tots és obra seva.
Les dades triomfals que hi desgrana -ara fa quinze mesos- lloant l'obra de govern de Rodríguez Z. , renda per càpita, nivell de l'atur , creació de llocs de treball, avui desinflades, han aconseguit el miracle de l'equiparació econòmica de "nuestras regiones" i en són l'exemple, segueixo el Manifiesto, Andalusia i Extremadura.
El document parla també de la reforma dels Estatuts i del finançament. La reforma és necessària, diu, , perquè la Comunitat Valenciana havia de convocar elecions avançades i perquè cal realitzar "la segona modernització d'Andalusia". Ni una paraula sobre Catalunya i les seves reivindicacions i aspiracions, a no ser la implícita referència en l'afirmació "hem rebutjat amb fermesa las pretensiones soberanistas".
Que ho sàpiga el PP i Espanya que les reformes estatutàries es fan "reafirmant les competències del Govern Central y garantint la cohesió, la solidaritat del conjunt dels territoris i l'interès general dels espanyols".
Montilla i el PSC ho aprovaren, també el capítol dedicat al finançament de les CCAA que es resoldrà d'acord amb uns principis explicitats:
1. S'abordarà de manera multilateral
2. Inclourà la regulació homogènia dels aspectes fiscals, d'hisenda i econòmics.
3. S'hi inclouran disposicions de caràcter econòmic i financer per a compensar determinats desequilibris inversors, durant els 7 anys de perspectives financeres amb la UE.
4. hi haurà el mateix nivell de prestació de serveis públics.
I el sistema resultant ha de tenir aplicació general i garantir el principi de cohesió territorial, sent l'Estat el garant d'aquesta i de la solidaritat.
Solbes ha recitat aquests principis impertorbablement, sense desviacions. És el temari aprovat pel PSOE, per Montilla i el PSC, per això el Ministre no tem cap disensió i també per la mateixa raó sent estranyesa legítima per les paraules del President de la Generalitat, Secretari general del PSC.
També jo n'he sentida en rellegir el "Manifiesto autonómico" del PSOE i en recordar que fou aprovat i publicat el maig del 2007. M'indigno al recordar que a Catalunya els socialistes res no en digueren, no el reprovaren i atònita constato la seva desmemòria tàctica i la de la resta dels partits polítics catalans.
Fa més d'un any el Govern espanyol ja ens llegí la cartilla del finançament i nosaltres hem anat fent l'orni...
No ens titllaran d'ingenus sinó d'estúpids i mesells sinó despertem i fem sentir la veu de la indignació col·lectiva.
En front - diu el Manifiesto- de l'exclusiva "visió bilateral" dels nacionalistes el PSOE desenvolpa "harmònicament" l'Estat des dels principis de lleialtat institucional i cohesió territorial.
Ben aviat el PSOE defineix què són les Comunitats Autònomes, en vocabulari socialista són "nuestras regiones", el seu patrimoni, les seves possessions, no debades en diuen "són España".
El Manifiesto requereix més d'una lectura, calmosa, serena, sense prejudicis. És l'eina descodificada per a conèixer quin és el dibuix final de l'Estat autonòmic que promou el socialisme.
El PSOE parla per al PP, per als espanyols i l'Espanya socialista.
El socialisme ha estat, els diu, l'artífex del gran èxit: el de l'equiparació del nivell competencial de totes les CCAA, "superant-se les diferències autonòmiques o econòmiques" entre elles. Ho diu el PSOE amb orgull; és cert, en fou l'artífex, la LOFCA, el cafè per a tots és obra seva.
Les dades triomfals que hi desgrana -ara fa quinze mesos- lloant l'obra de govern de Rodríguez Z. , renda per càpita, nivell de l'atur , creació de llocs de treball, avui desinflades, han aconseguit el miracle de l'equiparació econòmica de "nuestras regiones" i en són l'exemple, segueixo el Manifiesto, Andalusia i Extremadura.
El document parla també de la reforma dels Estatuts i del finançament. La reforma és necessària, diu, , perquè la Comunitat Valenciana havia de convocar elecions avançades i perquè cal realitzar "la segona modernització d'Andalusia". Ni una paraula sobre Catalunya i les seves reivindicacions i aspiracions, a no ser la implícita referència en l'afirmació "hem rebutjat amb fermesa las pretensiones soberanistas".
Que ho sàpiga el PP i Espanya que les reformes estatutàries es fan "reafirmant les competències del Govern Central y garantint la cohesió, la solidaritat del conjunt dels territoris i l'interès general dels espanyols".
Montilla i el PSC ho aprovaren, també el capítol dedicat al finançament de les CCAA que es resoldrà d'acord amb uns principis explicitats:
1. S'abordarà de manera multilateral
2. Inclourà la regulació homogènia dels aspectes fiscals, d'hisenda i econòmics.
3. S'hi inclouran disposicions de caràcter econòmic i financer per a compensar determinats desequilibris inversors, durant els 7 anys de perspectives financeres amb la UE.
4. hi haurà el mateix nivell de prestació de serveis públics.
I el sistema resultant ha de tenir aplicació general i garantir el principi de cohesió territorial, sent l'Estat el garant d'aquesta i de la solidaritat.
Solbes ha recitat aquests principis impertorbablement, sense desviacions. És el temari aprovat pel PSOE, per Montilla i el PSC, per això el Ministre no tem cap disensió i també per la mateixa raó sent estranyesa legítima per les paraules del President de la Generalitat, Secretari general del PSC.
També jo n'he sentida en rellegir el "Manifiesto autonómico" del PSOE i en recordar que fou aprovat i publicat el maig del 2007. M'indigno al recordar que a Catalunya els socialistes res no en digueren, no el reprovaren i atònita constato la seva desmemòria tàctica i la de la resta dels partits polítics catalans.
Fa més d'un any el Govern espanyol ja ens llegí la cartilla del finançament i nosaltres hem anat fent l'orni...
No ens titllaran d'ingenus sinó d'estúpids i mesells sinó despertem i fem sentir la veu de la indignació col·lectiva.
