DE BON ROTLLO AMB LES AMIGUES
Hem dinat fins ara
I unes esmolades de garrova que haurem de fer caragolins amb llimona, mel i bicarbonat tota la setmana, si volem ser audibles. No hem deixat res per verd. Evocar el menjatòrum que hem ingerit fa horror, però mentre endrapàvem no tenia cap sentit aquesta mena d'evocacions. Això que surt a la foto només és l'aperitiu, uns aperitius originalíssims: mitjos albercocs amb trempó tallat petit per damunt, confitura de pebrot amb un formatget per amenitzarla, i pardaleries d'aqueixes que ja us aniré passant. I he après una cosa nova que m'han dit que és ensenyada d'una de Lleida: he après de fer carbassat de clovella de síndria, que és una cosa delitosa i que als nostres enemics no els passaria pel cap d'aprofitar. Tan sols no la donarien a les gallines, la clovella de la síndria tallada a bocinets. 'Ellos' poden fer uns bons roïssos, no cal que aprofitin res ni que es buidin el cap per fer comestibles uns ingredients tan mal considerats. Per poder menjar llagosta o gamba a la planxa ells no han de menester cavil·lar tant.
