Aquests dies a Tortosa ha tornat a ser notícia de premsa la retirada de les plaques commemoratives de la visita del dictador Franco a la ciutat el 1966, que estaven col·locades al costat del riu just davant del monument a la Batalla de l'Ebre. Aquest monument d'estètica franquista (lleig com ell mateix!) va ser construït per homenatjar "los caídos por Dios y por España". Aquest fet és innegable, com ho és la seua connotació franquista. La secció local d'ICV ha treballat a fons el tema de la reconversió del monument franquista en un monument per la pau, una proposta seriosa i a estudiar. Malgrat que jo sóc partidari de l'enderrocament, considero la proposta ecosocialista com assenyada i perfectament viable. El franquisme sociològic impera arreu, per la qual cosa no s'esborren les petjades d'un règim que va assassinar fins als seus darrers dies, i que va intentar fer un genocidi cultural als Països Catalans. Sobre aquest tema s'ha escrit molta tinta i sembla insolucionable. Només cal veure com el govern municipal tortosí (amb el vot en contra de CiU i l'abstenció d'ERC) va rebutjar el canvi de nom del barri conegut com a 13 de gener, nom que commemora l'entrada de les tropes feixistes a la ciutat i altres pobles del territori el 1939. El poeta Roc Llop i Convalia (Miravet 1908- París 1997), el centenari del naixement del qual celebrem enguany, va dedicar un extensíssim poema al General Franco (com diu Lluís Llach, que en guerra descansi). Per la curiositat que suposa el poema d'aquest mestre i literat anarquista, he cregut oportú afegir unes estrofes per al coneixement ciutadà. Roc Llop, la biografia del qual he publicat conjuntament amb Josep M. Sàez (regidor de cultura de Miravet) va donar mostres de compromís antifranquista tota la seua vida. El poema, que supera els tres-cents versos, comença de manera trepidant:
Franco, botxí de les Espanyes, ets la vergonya del món. Passaràs a la història com un botxí i res més. Tinc vergonya de dedicar-te un poema. No te'l mereixes, però no puc callar davant del teu CRIM. Jo també tinc dret a la paraula, i a anatematitzar-te irat. Si algú me la nega, jo me'n prenc el dret. Les llibertats i els drets es prenen i s'aconsegueixen: Lluitant! Es van a buscar als baguls, on els tenen empresonats, mutilats i escarnits els tirans. Aquest bagul, era per a tu la Caixa de Pandora. Sembrador de malvestats, vas obrir-lo per a desfermar tots els mals, sobre la malhaurada Ibèria. Després, vas tancar-lo de nou - amb clau i forrellat -, fermant-hi dins, com avar, els drets i llibertats que vas robar, TRAIDOR, al poble. Et vas ar armar d'un jou i d'unes fletxes (símbols dels teus fatxes) i et vas fer inquisidor. els vas robar com un lladregot de camins els drets del poble. No amb trabucs, no s'estilen ara. Ho vares fer amb les modernes armes, dels teus companys de Mort.
PD. La imatge és del castell de Miravet, una joia de l'arquitectura templera a les nostres terres.
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
El franquisme sociològic impera arreu, per la qual cosa no s'esborren les petjades d'un règim que va assassinar fins als seus darrers dies, i que va intentar fer un genocidi cultural als Països Catalans. Sobre aquest tema s'ha escrit molta tinta i sembla insolucionable. Només cal veure com el govern municipal tortosí (amb el vot en contra de CiU i l'abstenció d'ERC) va rebutjar el canvi de nom del barri conegut com a 13 de gener, nom que commemora l'entrada de les tropes feixistes a la ciutat i altres pobles del territori el 1939. 
