POBRE PADA
Això mateix m'hauria exclamada fa anys, prèvia identificació amb la infeliç que un borm es disposa a esmorzar-se.
Ara, després d'avisar que el borm no és de l'oest i no és de disseny ni fashion ni té glamour ni juga a golf sinó que és del país i lluita contra l'anèmia contra la desnutrició contra la feblesa contra la covardia contra la resignació... i la pada és de Villamulas i no va poder xorar ni reixir atès que en principi havia vinguda a tondre i és evident que ha quedat tosa i s'ha haguda de camuflar, ermitana improvisada, amb la closca del primer corn que ha trobat per por de no ser-hi de més, havent pres tot aquest cabal en consideració a primera hora del matí, concloc, sense èmfasi, tal és (segons Miquel Bauçà) l'estil dels catalans, fora exclamar-me ni declamar i en el to en què hom expressa una rutinària obvietat:
--Bon profit, grumer. I que la pada i totes les que encara hi ha d'haver tant a la vorera com enmig ens facin tant de mal com poc l'hi tenim.
