Dia de tornada a la feina, retrobament amb Barcelona -igual de bonica que sempre, igual de lletja que sempre-, retrobament amb els companys de l'empresa, recuperació de les rutines de cada matí - el cafè de la màquina, esborrar els missatges spam, gaudir dels missatges dels amics, mirar l'agenda de paper... Enrera queden quatre setmanes de vacances, dues al Pirineu, dues al País Valencià, el país de punta a punta -quasi-, de la fresqueta a la calor... Em sap greu, però el bloc ha quedat força desatès durant l'agost, no per falta de ganes meves, sinó per problemes bàsics d'infrastructures: ni a Pardines ni a Alcàntera tinc connexió pròpia a Internet i anar al telecentre no sempre és possible. (N'hi ha més)
M'hagués agradat publicar alguna cosa més de les festes d'Alcàntera, no només el post sobre la partida de pilota que precedeix aquest. Hi ha hagut moltes coses remarcables: una mascletà de primera, dissabte al migdia, de les millors que he vist -i ja en porto unes quantes, tant a València com a Alcàntera-; una desfilada de disfreces molt concorreguda; una nit de paelles "comme il faut", fetes amb llenya i sense llum per veure-hi els ingredients, tot i això va quedar força bona la que féren en Josep, en Pepe i en Paco, i ens menjàrem 17 persones en total; així com un "sant Rorro" desmadrat i irreverent com mai (la processó nocturna de Sant Rorro és un invent del jovent d'Alcàntera, que no figura al programa oficial de festes per no incomodar les ànimes ben pènsants, però que ja fa més de quinze anys que se celebra la primera nit de les festes). En fi, tot això ja és història, diumenge el poble es va anar quedant buit a poc a poc, tothom tornava als seus llocs de residència habitual i nosaltres vam ser dels últims a marxar (esgotant les vacances fins a l'últim dia i gairebé última hora). Avui, tornem a ser al peu del canó, a punt per reprendre el contacte amb els elements més repetits de l'any (derrota del Barça inclosa, per anar retornant a la realitat).
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
No ens coneixem de fa gaire, però el bloc de la Bel Zaballa és tant interessant, per la forma com explica les coses i per les coses que explica, que em permeto de recomanar-lo.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
