LA BRESSOLA, MENYSTINGUDA PER BÀRBARA GALMÉS
Apel·lant a la “racionalitat econòmica” i argumentat, segons els mitjans de comunicació, que “no queda justificat a bastament”, la consellera d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Bàrbara Galmés, decidí no signar un conveni de col·laboració amb l’Escola Bressola, de la Catalunya del Nord (http://dbalears.cat/actualitat/Balears/galmes-es-planta.html). El conveni, proposat per la seva directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, contemplava l’assignació de 25.000 euros anuals durant un quinquenni que es destinarien a pagar el sou d’un professor.
Galmés no considera prioritari aportar fons econòmics a una institució “de fora” per fomentar el català. D’aquesta manera, la consellera d’Educació i Cultura del Govern Antich mostra el llautó del seu partit –i seu, personal- quant a la promoció i difusió del català com a llengua de prestigi i de cohesió social. Considerant “de fora”, és a dir aliena, la situació que viu el català a la Catalunya del Nord, evidencia clarament quin és el tarannà lingüístic del PSOE. Tanmateix, aquesta tossuda negativa a donar suport econòmic als esforços per mantenir viu el català “allà dalt de tot” és una forma gens dissimulada de fragmentació, d’esquarterament, de no considerar de cap de les maneres el domini lingüístic català com el tot que és i que no volen. No enganyen ningú: saben bé que afeblint –o condemnant a la inanició- un dels dominis, afecten seriosament la totalitat. Com també l’afecta tractar la llengua pròpia com si fos un endemisme més, una deixalla fòssil que hom mira amb displicència. I cap aquí van. I descaradament, conflictivitzant si cal, perquè només des del menyspreu al català i la bel·ligerància que se’n deriva es pot entendre –i acceptar- que no s’ajuda a la xarxa d’escoles Bressola perquè els pressuposts són molt ajustats i les prioritats obliguen a no depassar l’arxipèlag; i encara menys l’estat Espanyol.
