Avui s'ha fet públic que l'atur a crescut al més d'agost, un més que, per lògica, amb el turisme, hauria de ser propici per l'increment de l'ocupació. Però el president del govern de l'estat es despenja amb unes declaracions que li deuen haver escrit algun humorista fracassat.
Llegim textualment a Vilaweb: “Són les pitjors dades des de febrer de 1998 i suposen un increment de gairebé el 30% respecte l'agost de l'any passat”. O sigui que no és per posar-se a riure ni per fer acudits, almenys a mi no em fa cap gràcia, i menys quan llegeixo la següent frase: “Catalunya és el territori amb més aturats (342.082), seguit de ben a prop pel País Valencià (285.660)”. Els qui més dèficit fiscal tenim, i ara els que més atur tenim, dissortada estadística la nostra com a país.
Doncs bé, el president del govern de l'estat espanyol, després de reconèixer que l'atur ha pujat no se li acut altra cosa que dir que totes aquestes coses són relatives i que també s'ha de reconèixer que el nombre d'ocupats ha augmentat en els darrers anys i, per tant, les cotitzacions a la seguretat social també han augmentat.
M'ha tret un pes de sobre saber que si hi ha més treballadors també augmenta la recaptació de la seguretat social, veig que la lògica encara funciona en el seu govern i saben deduir coses tan evidents. Felicitats, de veritat. Però amb això no es resol el problema de l'augment de l'atur.
Quan admetrà públicament que hi ha crisi, que serà una crisi llarga i que afectarà a tots els sectors? Quan admetrà que aquest país es va equivocar en basar el seu creixement en el “totxo”? Quan admetrà que els governs anteriors (del PSOE i del PP, tant se val) no van ser capaços de crear unes condicions per una economia basada en coses més sòlides que la construcció i el sistema hipotecari?
Se'ns ajunta la crisi hipotecària amb la del petroli, espavili que ho acabarem pagant car, senyor president!
Quan he sentit aquestes reflexions tant profundes del president espanyol m'ha vingut a la memòria una obra teatral que van fer per TVE, quan encara era la única, al principi de la transició, sobre la mort de Francesc Layret. En aquella obra el governador de Barcelona acusa als pistolers dels sindicats de matar empresaris i els sindicats acusen al governador d'encobrir als pistolers de la patronal i li diuen que han mort més treballadors que empresaris. La resposta del governador és tant lògica com la de ZP: “però de treballadors n'hi ha més!!”
Albert Castany.
Montgat, 3 de setembre de 2008.
