PROPAGANDA CÀTERING LA CROSTA
Veis aqueixa tallada?
Idò és un filet de xerna, ben fresc qui bota. Justament el tiquet de Mercadona s'ha banyat i ara no puc dir exactament què pesava, però sé que ha passat del quilo.
Sempre del món que en passar arran d'una pedra de peix en trobeu cap d'igual, de filet, en ser davant del rètol que l'al·ludeix tapau-vos els ulls en sec: 'ellos' li diuen perka o perca (ha ha ha ha ... pareix perxa! Perxa de penjar el porquim perquè eixugui: les sobrassades, els botifarrons, les llonganisses). La xerna i l'anfós són de la mateixa corda i de la mateixa excel·lència. Si n'hi ha que no ho coneixen és perquè tenen el paladar enrajolat o són de terra secana amb una bassa i moltes de pretensions. He pagat la xerna fresca a 9,75 euros, i a la foto de l'arxiu veureu que ja està tallada i ja hi he posat sal i pebre (i res més). Espera dins del frigorífic que sia hora de fer el dinar. Ja us aniré informant, passa per passa, de la manera de fer peix al forn talment el feien (i el fan) els pescadors del port de Pollença. Res de verdesca ni d'alls ni de cebes ni de tot aquest cabal que posen als cocarrois. N'hi ha que posen allò mateix pertot, porro pertot, ceba pertot... A mi no m'ha fet res el porro ni m'ha fet res la ceba, però ha d'estar allà on toca estar. L'elegància no és res d'altre que un saber estar. És a causa d'això que res no té el sabor que li pertoca. El peix fresc ha de tenir gust de peix fresc, no de pansa ni de cocarroi.
No us havia pensat a advertir que sóc na Júlia la brasilera: la chef mulata del Càtering Babalusa. És que faig hores d'excés perquè només sent dir que vénen maldades i tothora duc les piles a raset de plenes, sempre clavades tall de mànec.
