No sóc un gran aficionat a la ciència-ficció però sí de Philip K.Dick (1928-1982), especialment dels seus contes. En va escriure molts, que s’han recollit en cinc volums ben gruixuts (aquest, per exemple, té 470 pàgines). Els ha anat publicant en castellà l’editorial Minotauro (el cinquè encara ha de sortir). Els 18 contes d’aquest quart volum van ser escrits entre 1954 i 1964. Dick va treure petroli de la Guerra Freda. La gran majoria del seus contes tenen com a teló de fons un escenari postbèl·lic: la Terra devastada per les bombes H a causa d’una guerra entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Els supervivents pul·lulen per les cendres, entre els cràters, o simplement viuen sota terra. Qui vulgui ciència-ficció dura (anticipacions científiques o tecnològiques explicades amb rigor) no la trobarà en Philip K.Dick, però en canvi s’endinsarà en un món de paradoxes infinites. Utilitza elements clàssics del gènere, com la simultaneïtat de mons paral·lels o els viatges en el temps, però hi sap donar un toc inesperat. Impressiona la seva inventiva, l’originalitat dels arguments, però també el sentit de l’humor i el patetisme dels personatges, sempre contra les cordes, a punt de perdre-ho tot en un món insegur. En fi, una gran lectura, interessant i entretinguda. Per cert, un dels contes d’aquest volum és "The Minority Report", que el 2002 va convertir en pel·lícula Steven Spielberg.





