CÀTERING LA CROSTA
Ja sabeu qui sóc i de què vaig. No hi ha necessitat de repetir-se com l'all
Us volia ensenyar, passa per passa i foto per foto, la manera de preparar el peix al forn menys célebre i més natural, la manera més fàcil i òbvia de treure-li el màxim rendiment. Estaré molt més de temps per explicar com (how to make it) que qualsevol de vosaltres per fer-lo igual de bo a la cuina de casa. Surt sempre bé i sempre igual, no és com la paella, que cadascú té el seu secret i el guarda. Més tost és com el roast-beef ianqui, que apareix a escena sempre amb la mateixa pinta, perquè la recepta és matemàtica. Una mica avorrit i tot, sense el 'toc' personal de cadascú, sense lloc per a la creativitat humana.
Vaig anar a passar el dia a ca una amiga vorera de mar, i, mentre el peix al forn que li vaig oferir de preparar-li es feia, vaig nedar a rompre. Ja ho he dit, es fa totsol.
La meva amiga fa brot d'escriguera crostera. Tenia tantes ganes de nedar com jo o més, però se'n va abstenir, mentre que jo ahir vaig nedar dues vegades El vespre vaig anar a servir un bufet al Racó d'en Mora (Formentor) amb el Càtering Babalusa, i quan les furgonetes ja tornaven a estar carregades amb les vaixelles, les sobres, els serveis de taula, els coberts, les copes i tota la pesca que traginam per tornar cap al poligon, vaig dir a un dels stewards que em deixàs el seu cotxe (havia arribat tard i quan les furgonetes ja havien de sortir sens falta encara no havia comparegut: sort que el trobàrem a Formentor). L'al·lot se'n va tornar al Moll amb la furgo amb què havia de venir (ha ha ha) i jo vaig posar les claus del seu 'Mini' dins dels canemassos de la soca d'un garballó i vaig nedar fins a la punta de la Moneia, tota sola i fosca negra. Ja sé que nedar el vespre està prohibidíssim, i no és d'ara. Però la temptació era massa irresistible, no la vaig poder vèncer. I vaig arribar al cotxe que m'havien deixat com un gerret i no duia tovallola i m'havia d'asseure damunt la tapisseria amb les calces remull. I què vaig fer per a no banyar les coses de l'altri? Vaig tornar a pèl. Sort que ningú no em va veure. Em pens.
Tornem a la recepta de peix al forn. Teníem un filet de xerna, ja el vàreu veure fotografiat ahir, i en vàreu veure els talls. Ara podeu veure patates perlanes (no sé d'on els ha tretes la meva amiga, jo no en trob mai) i tomàquets ni grossos ni petits: mitjancers. Començau a pelar les patates i a tallar-les com per fer tombet (gruixadetes). Si no teniu una ració de fumet de peix congelada (ella no en tenia) feis, amb mitja pastilla d'avecrem de peix (no diguessiu a ningú que jo us ho hagi suggerit) un tassó de beure aigua o un i mig de brou de peix, fumet. Si no, anau a comprar un cap de lluç o una grapada de gerret i feis una olla de fumet i el congelau. Sempre heu de tenir fumet de peix congelat en racions, per si es presenta un cas de necessitat.
Ara me'n vaig perquè tenc altres feines. Més tard tornaré per continuar amb la recepta de rostit de peix.
