Què li he d’anar a descobrir a vostè sobre la vida de
matrimoni; d’aquestes coses només en parlaven, en els temps del melitar, els
capellans. La parella sempre ha estat un volum paregut a un montgolfier que de
tot d’una navega el cel com una barca que finalment poden veure durant molts
anys varada damunt quatre parats, el de l’amor el del sexe el de l’afecte i el
del respecte. En Nofre va fer veure que no havia de menester una altra cosa que
el pa que s’hi donava, dins d’aquell globus que vàrem enlairar superposat al
cel entre el xalet de vostè i Cala Morer, mentre la gitaneta que venia tallades de
síndria feia la mateixa tonada de sempre, només que a nosaltres ens semblava
diferent, en l’època en què havíem perdut la mica de contacte amb les arestes i
els grinyols de la mecànica del terròs on els peus han d'estar estintolats.
Banana coco! la sentíem, tota
escridassada. Només Banana coco.
Totes les mentides són simplificacions; però a la viceversa, no tant. Reconegui
que hi pot haver resums desproveïts de traició, com era el cas de l’empobriment
d’aquell Banana coco tan rònec. Però
se coneix que llavors amb això totsol ens arreglàvem i en teníem a bastament sense perjudicar
ningú.
Vostè no
ens va veure botir disparats per la punta del Morrot, i crec que sempre va
pensar que estàvem bé. A ell li anava massa bé i tot, perquè en Nofre pot tenir un mort davall el
llit però una mosca volant que ell mir passar el distreu de patir-ne feredat.
No tenc ganes de parlar de sentiments amb vostè don Marçal, no sé si és perquè
sempre he sabut que a vostè li bastava que li tocàs un cabell, vida, i que ara en té prou amb què li faci repassar amb un dit els contorns dels objectes que envolten el precari
redol de les paraules que pronunciam.
Aquelles
quatre coses tiradores que na Rafela havia posat en òrbita durant la meva
infància, redireccionades, varen fundar un arsenal que no s’ha aturat de
créixer en progressió geomètrica i exponencialment i que podria culminar, no
tan sols la voladura i la demolició de tot el que he construït: podria fer anar
en orris tot el que va heretar vostè, el que vostè hi havia anat afegint,
l’impuls que hi donà el seu fill Agustí i la definitiva volada que li va imprimir
el seu autèntic descendent, en Marçal. Greu em sap haver-li-ho d’amollar així talment, estimat. També, d’ençà de la fusió, podria anorrear la fortuna dels
Aixertell, encara que li pugui semblar delirant, a vostè que, quan per mala sort
va trabucar, els havia deixats deu anys seguits en setè lloc a Forbes (i quan
encara hi havia l’oncle Lluís, més amunt i tot varen estar). Aquell trastum era
la munició amb què la conxorxa familiar cada dia m’atacava; un material d’un
disseny específic per acabar només amb mi. Per molta desgràcia no danyava ningú
altre. La raó de trobar-me aïllada i lluny de l’abast de la solidaritat humana
per manca de proves dels seus crims, els feia colossals, invencibles i impunes.
La brutícia
que arreplegaven moltes vegades procedia directament dels mateixos contenidors
de fems que posaven un entredó verd al parfalà que s’ondulava de la rotonda de
davant ca vostè a una altra rotonda que hi ha a l’entrada de
