Llegeixo que el ministre d'economia del govern espanyol ofereix la xifra de 1.794 milions d'euros pel finançament de Catalunya. Pel que llegeixo també, aquesta xifra està molt per sota del que han calculat la conselleria d'economia de la Generalitat i encara més per sota del que demana CiU.
Quan he llegit el titular, no sé per quin motiu o per quina associació d'idees he llegit 1.714. però no, no té res a veure amb el fatídic número, encara que s'hagi publicat també un mes de setembre. Coses de l'inconscient.
Una altra jugada de l'inconscient, al llegir els titulars ha estat recordar els balls de xifres que hi havia quan al final de la dictadura i principi de la democràcia, la policia de l'estat, la guàrdia urbana i els organitzadors donaven les xifres d'assistència.
1.794 és gairebé la meitat del que ha calculat el conseller Castells (3.500) bastant menys de la meitat del que reclama CiU (4.200).
Entenc que hi hagi diferències entre el govern de l'estat i el de Catalunya però, tanta diferència em sembla un disbarat, més quan els dos governs pertanyen al mateix partit i quan fa quatre anys que des de Catalunya es parla de govern “amic” en referència al govern de l'estat.
Ja sabem que hem de negociar però, potser que d'entrada les posicions siguin més properes, perquè si partim d'aquestes diferències, o ens quedem amb una xifra molt propera a la que proposa en Solbes, o ens quedem tal com estàvem.
El pitjor de tot això és que no ha canviat gens la concepció que el govern té del finançament de Catalunya. Ni els diferents governs del PSOE ni el del PP es diferencien en aquest aspecte.
El finançament de Catalunya no és una subhasta, els números s'han de poder fer partint d'una base i d'una interpretació comunes. No serveix de res pactar percentatges sobre el PIB si no es posen d'acord amb la xifra base.
Senyor Solbes, no volem anar de rebaixes un altre any, ja fa vint-i-tres anys que hem d'anar esgarrapant cèntim a cèntim, demostri'ns que suportar el tripartit ha de servir per alguna cosa.
I no ens vinguin amb en conte de la crisi, que vostès l'han estat negant fins ara, que la crisi l'han de pagar els que fins ara han viscut de la nostra mamella, que precisament perquè hi ha crisi necessitem més finançament si no volem ensorrar-nos.
Miri, si no sap d'on treure els diners que li falten, rebaixi dels pressupostos de la Casa Real, que son una família que es desviuen pel país i estaran encantats de sacrificar-se pel be comú; també els pot treure del Ministeri de Cultura que no té competències sobre el tema i no sap com malgastar-los; o de defensa, que en aquests darrers anys s'han modernitzat de sobres.
Segur que, amb una mica d'imaginació, troba els 2.000 milions que li falten. Apa, no vingui amb històries que el seu partit hi ha gent amb una capacitat d'inventiva que ja la voldrien molts.
Albert Castany.
Montgat, 21 de setembre de 2008.
