En aquets moments tan greus, en que les decisions dels politics afectaran tan transcendentalment el nostre present i el nostre futur, he volgut apropar-me una mica més als seus Currículums per tal de millorar la meva tranquil·litat i augmentar les meves hores de repòs.
Ultra la ja reconeguda manca de capacitat lingüistica dels governants espanyols, he sabut que el Parlament Espanyol és el que te menys parlamentaris provinents del mon empresarial. És a dir, que abans de que fossin representants legislatius qui els posava el rostit a la taula no era l’espai competitiu del comerç o de la industria, si no que eren funcionaris del mateix Estat. I que quan pleguin tornaran a viure a recer de la mateixa administració.
No vull dir amb això que els parlamentaris provinents del sector públic no tinguin una formació acadèmica acurada, però en cap cas tindran l’experiència, ni la qualificació -en permanent reciclatge- que dona la brega diària -en molts casos internacional- i amb mil qüestions econòmiques del sector privat.
Origen laboral dels parlamentaris segons “La dictadura de la incompetència” (2008) de Xavier Roig :
Espanya Congreso Diputados Sector públic 72% S. privat 28%
Catalunya Parlament Sector públic 68% S. privat 32%
França Assemblée Nationale Sector públic 50% S. privat 50%
Regne Unit House of Commons Sector públic 47% S. privat 53%
Itàlia Camera dei Deputati Sector públic 43% S. privat 57%
Escòcia Scottish Parllament Sector públic 40% S. privat 60%
En Xavier Roig en el seu llibre afegeix:
“Els parlamentaris catalans provinents del sector públic no són de nivell alt. Vull dir que d’advocats de l’Estat, d’enginyers civils o de jutges no n’hi ha.....
El cas dels parlaments francès i espanyol és diferent. Els parlamentaris francesos*** i espanyols provinents del sector públic són d’alt nivell: jutges, advocats de l’Estat, enginyers d’obra pública, etc. La qualitat de les lleis que promulguen ha de ser, en conseqüència millor.”
***Cal afegir que França disposa d’una escola d’Administració Pública altament qualificada i reputada.
Això em porta a les següents conclusions:
a)que ja es tan gran el desprestigi de la política i els politics de l’Estat, que malgrat els seus repetits increments salarials, els seus privilegis i les seves relacions, poques persones de la “societat civil” volen participar-hi.
b)que veien una sessió parlamentaria espanyola, constato que malgrat que l’origen laboral majoritari dels parlamentaris sigui el sector públic, això no és cap garantia de civisme, de respecte, o de servei.
c)que amb aquest currículum parlamentari continuo sense dormir tranquil, i que les seves lleis i declaracions no em mereixen cap confiança.
