Tal com dèiem, el més rellevant de l'estudi de l'OECD és la constatació de que hi ha relació entre uns millors resultats escolars i les habilitats en l'ús d'ordinadors, ja sigui a casa o a l'escola. Aquesta correlació positiva és més forta en el cas de les matemàtiques.
Per altra banda, tot i que l'accés als ordinadors a l'escola és pràcticament universal, mentre que encara no arriben a totes les llars, els alumnes utilitzen més els ordinadors a casa seva (3 de cada 4, per un 44 % a l'escola).
Així no ha d'estranyar que els factors que més expliquen els pitjors resultats acadèmics siguin els relacionats amb la situació a la llar: el estudiants amb un baix accés a la seva llar, corresponen a families en situació socioeconòmica desavantatjosa, i són els que tenen més probabilitats d'obtenir pitjors resultats.
El cercle s'acaba tancant i tornem a la relació bàsica entre èxit acadèmic i entorn socioeconòmic i cultural. Si no hi ha mesures compensatòries (que en el cas de les TIC haurien d'incloure polítiques d'ajudes per a l'ús d'eines informàtiques), no podrà haver-hi equitat educativa i l'escletxa (digital, educativa i social) s'anirà ampliant.
