En un respir ja ha passat la primera setmana (i un dia) i com qui diu demà ja comencen les classes. Mai hi havia hagut un inici de curs tan “apretat”, i apressat. Tot i així, m’ha semblat percebre entre els mestres una certa il·lusió i una excitació, que també podria ser neguit, davant d’un nou cicle que es repeteix cada any, però que cada any és diferent. Hi ha novetats importants, i algunes incerteses (els canvis polítics poden ser positius, però en educació de vegades són frustrants i generen confusió, el que menys necessita l’escola).
Falten taules, falten cadires i falten mestres. Però totes les escoles, o gairebé, començaran el proper dimarts. Una primera constatació en aquest nou curs, per no parlar de “barracons”, sisenes hores o immigració, és que el col·lectiu de mestres s’ha convertit de la nit al dia en el sector laboral més ben ocupat i probablement més ben pagat a la seva edat. Un noi o una noia de 21 o 22 anys, acabat de sortir de la facultat, pot tenir avui un contracte anual a l’administració pública, amb un sou gairebé dosmileurista. El mestre que avui no treballa és perquè no vol (i vigileu els que no sou mestres perquè ja es busquen succedanis). Serà interessant veure com assimila i integra el sistema tota aquesta nova fornada així, d’una sola tacada.
No sé com ens ho faríem si tinguéssim exàmens de setembre; és evident que no són compatibles amb aquest calendari. Tot i així, i malgrat que nombrosos estudis, rigorosos, conclouen que els exàmens de setembre, com les repeticions, són molt costosos pels estudiants, per les famílies i pel sistema, i els resultats (en termes d’aprenentatge) són molt minsos, moltes persones, professors, els defensen. De fet la LOE permet que cada comunitat autònoma els pugui establir al juny o al setembre.
Jo per ara plantejaré només una objecció: si l’escola és l’espai on no es fan diferències entre els estudiants i es compensen, o s’intenta, les desigualtats socials de manera que tothom rep, en teoria, els mateixos ensenyaments, no hi ha res més desigualador que deixar en mans de cada família, i dels seus recursos econòmics, l’aprenentatge, el reforç o el repàs que caldria garantir durant l’estiu per tal que davant dels exàmens de setembre tothom tingués les mateixes oportunitats (una altra cosa són els treballs, o les tasques d’estiu que no comporten una acreditació, una nota, de la que de vegades depèn el futur). Només se m’acudeix un solució per garantir la igualtat d’oportunitats: que l’escoles estiguessin obertes tot l’estiu i els mestres treballessin per torns durant una part de les seves vacances. Si algun sindicat dels que defensa els exàmens de setembre inclou aquesta proposta en el seu programa potser jo també els votaré.
PS 1. Jordi: és el teu torn.
PS 2. Leo Bassi estarà al Capitol les properes setmanes. Anar-lo a veure pot ser una bona manera d’estar al costat de la llibertat d’expressió.
