Des de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya no hi ha política catalana, sinó una simple gestió administrativa que no sembla pas que hagi de donar cap solució, ni tan sols continuitat al projecte d’alliberament nacional de Catalunya, que segons tots els indicis ha quedat totalment aparcat esperant que vinguin temps millors (?).
El partit que encapçalava amb força èxit aquest projecte (ERC), de sobte l’ha abandonat, sembla talment com si hagués rebut una greu i contundent amenaça amb l’advertiment de fer bondat i sobretot callar, i si realment aquest fos el motiu, pel que sembla s’ho ha pres molt seriosament doncs de moment es va empassant gripaus que en altres moments no hauria acceptat.
El primer va ser amb l’afer de la bandera espanyola, retirada de l’edifici de governació, i que el seu titular (Joan Puigcercós) va fer restituïr sense piular al primer advertiment. Se li va recordar que les lleis eren fetes per a ésser complides, “totes” va recalcar el president Montilla.
El segon gripau va venir amb la imposició del “govern amic” de Madrid, d’una hora setmanal més de llengua espanyola, envaint competències de
El tercer gripau s’ha presentat quan el secretari d’immigració, Oriol Amorós, d’ERC, que ha estat desautoritzat pel senyor Montilla per haver proposat un curset obligatori de llengua i cultura catalanes per als immigrants. Se li ha dit que no pot ser ni obligatori ni només en català.
Cal recordar que la llengua catalana és una llengua minoritària dins l’Estat espanyol i segons
