Ricard Mirabete (Terrassa, 2003)
MONTSERRAT I LA FONT TROBADA
És diumenge al matí
a la placeta de la font trobada.
La Montserrat beu l’aigua
d’un nou dia de misèria.
Hi ha rastres de vòmits i sang
que llisquen pel pedrís.
Mentrestant, l’astre majestuós
cobreix d’enyor el cel fumós
d’un matí massa clar.
La Montserrat escup l’aigua
i alça un crit de rocs
contra els coloms més vells.
En altre temps cantava
relats impossibles;
no parlava mai.
Va perdre el silenci
quan trobà paraules dins records
i exclamà, tot d’una,
les notes submises d’un crisantems.
Abans era jove i esplèndida:
tan precisa com una estàtua de marbre blanc
quan assajava un bosc d’enigmes.
Ha entrat per l’ull de la paranoia
i ara emplena llunes d’altri.
La seva mirada és lliure
pels tombs del desfici
de càlculs extrems i pobresa.
En altre temps cantava
relats impossibles;
després de tot, l’estimava.
Ricard Mirabete (Terrassa, 2003)
