Llibre: "La venjança de la Terra", de James Lovelock
La venjança de la Terra
Títol original: The Revenge of Gaia
James Lovelock
Editorial Columna Edicions
Col·lecció Clàssica, 719
272 pàgines
2007
ISBN:978-84-664-0792-2
Títol original: The Revenge of Gaia
James Lovelock
Editorial Columna Edicions
Col·lecció Clàssica, 719
272 pàgines
2007
ISBN:978-84-664-0792-2
La tesi principal de Lovelock en aquest llibre, a banda que la humanitat està a punt d'autodestruir-se (la humanitat, no la vida), és que el Sol s'ha anat escalfant des del seu naixement. Al començament el sol era massa fred per a la vida a la Terra, però la Terra com a sistema autoregulatori, disposava de mecanismes per a escalfar-se i permetre la vida. Per exemple, el CO2. Duran un temps el Sol va tenir la temperatura ideal per a la vida, i ja no van caldre aquests mecanismes. Per exemple, la vida transformà l'atmosfera rica en CO2 en una atmosfera rica en oxigen. Hi hagué un esclat de vida. Però va arribar un moment en què el Sol ja era massa calent i aleshores els mecanismes que es desenvoluparen foren per a refredar la Terra. Per exemple, l'extensió de boscos sobre el planeta, o l'estratificació de l'aigua dels oceans. A la vida li agrada el fred, no la calor.
Segons Lovelock, el problema és que ara tenim un Sol massa calent per a la vida complexa, i si existeix encara és perquè heretem una situació anterior. Si la selva amazònica existeix no és perquè les condicions ambientals siguin les indicades, sinó perquè ha aconseguit conservar les condicions necessàries. Si l'eliminem, no tornarà a aparèixer. Tanmateix, a la vida complexa li queden uns 100 milions d'anys, i a la vida uns 1.000 milions d'anys. Aleshores el Sol serà tant calent que serem un altre Mart. Al Sol li queden uns 4.500-5.000 milions d'anys, moment en què exclatarà i s'endurà uns quants planetes pel mig.
El llibre, adreçat al públic britànic, ha esdevingut famós per la defensa de l'energia nuclear (que comparteixo) com a bona opció ambiental. Esmenta, per exemple, que durant el període de proves detonacions nuclears atmosfèriques, cada setmana s'enviaven a l'atmosfera l'equivalent a dos accidents de Txernòbil. També fa una dura crítica als biocombustibles (que també comparteixo) i una també important a l'eòlica. Defensa les bondats d'un llindar de contaminació acceptable (cosa que no comparteixo), com per exemple els aerosols produïts a les ciutat que retornen part de la radiació solar a l'espai i així aconseguim a les ciutats uns quants graus de temperatura menys.
Critica al moviment ecologista internacional actual perquè proposa solucions que encara empitjoraran més la situació d'escalfament i perquè pensa en l'home i no en Gaia. Planteja com a principal problema la superpoblació (proposa una població estable de 500-1.000 milions de persones), seguit de l'ocupació del terreny per a l'agroindústria, que ocupa ja el 50% de la superfície terrestre, havent eliminat el principal mecanisme de refredament de la terra, els boscos i altres ecosistemes. És per això que els biocombustibles són tant nefastos: significaran encara una ocupació major del terreny. O el menjar ecològic, un luxe del primer món, poc productiu que necessita més terreny que els conreus actuals. O com les persones que mengen només menjar ecològic estan exposades a una major quantitat d'elements cancerígens que no pas el que duen una diètia normal. N'hi ha més exemples al llibre de coses com aquestes.
En definitiva, un llibre de lectura agradable que fa pensar, tant si comparteixes les opinions de l'autor com si no. Si et preocupa això del canvi climàtic, és una lectura obligada.
