La gràcia és que aquesta xifra, que podria conduir al pessimisme tan estès per aquests verals, coincideix amb d'altres que ens ajuden a aixecar l'ànim.
Per exemple, coincideix amb el nombre d'anys des de la batalla d'Almansa. Des d'aleshores, l'Estat Espanyol no només no ha aconseguit fer-nos desaparèixer com a nació, sinó que aquest trist aniversari ha fet que molta gent sortís al carrer a València per dir que amb 300 anys ja n'hi ha prou, que ja no en volem ni podem aguantar més. Com també ho han fet a Mallorca. Aquí sí que no ens queixarem pas si no arribem als 350 o als 400... Per no parlar dels 300 anys de la unió d'Escòcia amb Anglaterra. Allà també han dit prou, i segurament aviat ho diran en referèndum.
També és motiu d'optimisme comprovar que 300 persones, i prou, són suficients per aturar l'aparell de l'Estat -en forma de funcionaris autonòmics i de guàrdies civils- quan intenta tancar un repetidor de TV3. Eren pocs, i mira la feina que van fer. Aviat en serem molts més. I tampoc podran amb nosaltres. Al capdavall, també foren 300 i prou els espartans del rei Leònides que van aturar l'exèrcit persa a les Termòpiles, com ens recorda una pel·lícula estrenada fa poc.
Per cert, ja us heu adherit a estatpropi.cat?
