És increïble que els nostres partits polítics es continuïn resistint a reconèixer que l’abstenció pugui ser deguda, en gran mesura, a la seva mala gestió, a reconèixer que
és un vot de càstig per a aquells que no han obrat d’acord amb el que s’esperava d’ells.
En aquest cas faré una clara referència a ERC.
Per argumentar l’augment de l’abstenció i la reculada d’ERC a les darreres eleccions municipals, cal remuntar-nos a la formació del primer tripartit amb Maragall a la presidència de
La redacció de l’Estatut va ser caòtica i Catalunya va esdevenir la riota d’Espanya i d’Europa. La vergonyant actitud dels nostres partits donat-se cops de colze com si fóssin nens de pàrvuls, incapaços de treballar amb responsabilitat i sentit de país, va marcar profundament l’opinió pública que va sentir vergonya aliena pel que estava succeïnt.
La posterior negociació de l’Estatut a Madrid, amb el govern “amic” d’en Zapatero (i sort que era amic...), va acabar de posar en evidència la ineficàcia i la dignitat dels nostres polítics. L’actitud més digne per a ERC, però també per a CiU, hauria estat la de plantar la negociació i denunciar la conxorxa baixista del PSOE, PSC i IC.
Aquesta legislatura va acabar amb l’expulsió d’ERC del Govern de
doncs no, ERC va tornar a repetir el mateix tripartit, pitjor encara, ens va posar José Montilla de president de
Per si això no fos prou, ERC, al govern, ha acceptat un estatus de submissió i d’obediència, als mandats d’aquest president.
És evident que el militant i el simpatitzant que ha votat ERC, no ho fa per què aquest regali amb safata de plata
Parlem ara del senyor Jordi Portabella. Es pot dir, “grosso modo”,que ERC capitalitza les simpaties del 90% de les entitats cíviques i culturals de Barcelona. Aquestes, darrerament estan portant a terme una campanya important, la restitució a Montjuïc de les columnes de Puig i Cadafalch, tot un símbol de catalanitat que el govern socialista de l’Ajuntament de Barcelona, de mala gana accepta restituir però situant-lo ben arraconat, que no es vegi massa, es va demanar per a aquest afer el suport dels partits polítics catalans. Cal dir que el senyor Trias (Convergència) va ser qui s’hi va mostrar més interessat.
En Jordi Portabella, es pot dir que s’hi va girar d’esquena i no va fer absolutament res.
Per tal de restaurar una mica les malmeses relacions amb aquest important sector cultural barceloní, no li hauria costat res, durant la campanya electoral, de reivindicar per a les quatre columnes una posició preferent, no en va es tracta d’un gran monument per a la ciutat. Doncs tampoc no va ser capaç d’aquest gest. Quina classe de catalanitat es gasta a can ERC?.
Per tot plegat no és d’estranyar, doncs, que a Barcelona hi hagi hagut una abstenció del 50% i ERC hagi perdut un regidor (encara pot estar content).
Però segons ha dit el senyor Carod Rovira, al marge del que pugui fer ara en Jordi Portabella a l’ajuntament de Barcelona, ells pensen continuar amb el tripartit a
