Mirant els suplements "Sortim", del diari Avui, per veure si hi havia alguna sortida interessant per fer aquest cap de setmana, he vist el de la setmana del 24 al 30 de març de l'any passat que parla, en un dels seus articles, de la ciutat croata de Dubrovnok i he recordat el viatge que vàrem fer la Setmana Santa del 2005 aquesta històrica ciutat declarada per l'UNESCO Patrimoni de l'Humanitat.
Com correspon a la Setmana Santa, almenys anys enrere perquè ara el temps està boig, ens va ploure cada dia i quan no plovia estava ennuvolat. Però potser això també li va afegir el seu encant al viatge.
La visita a la ciutat de Dubrovnik la vàrem fer pel nostre compte. La majoria d'hotels estan concentrats en una zona una mica allunyada del centre històric de la ciutat, però està força ben comunicada amb la ciutat emmurallada mitjançant autobusos.
I amb autobús vàrem anar a visitar el centre històric de l'antiga Ragusa, que així es deia a l'Edat Mitjana aquesta ciutat. L'autobús et deixa davant d'una de les portes de la muralla ja que l'interior del recinte emmurallat no s'hi pot circular amb cotxe. És l'anomenada Porta Pile, una porta monumental a la que s'accedeix després de passar un pont de pedra.
El primer que veus al travessar la porta és la gran Font d'Onofre i el carrer Placa (també anomenat Stradum) que és el carrer principal d'aquesta ciutat i que ens porta fins l'altre extrem on hi ha l'antic port, avui convertit en un port turístic per petites embarcacions però que en l'antiguitat era la porta d'entrada de les mercaderies que arribaven per mar a la ciutat. Per aquest port devien arribar les mercaderies procedents dels ports catalans ja que, durant l'edat mitjana, Catalunya hi va establir un dels seus Consolats a aquesta ciutat i, segons vaig llegir en un número de la revista Sàpiens, els ciutadans catalans tenien un "status" especial a aquesta ciutat i eren tractats com a ciutadans de Ragusa, igual com els ciutadans de Ragusa eren tractats a Barcelona com a ciutadans barcelonins. De manera que hi va haver forts lligams comercials entre les dues ciutats.
Passejant pels carrers de Dubrovnik no diries mai que aquesta ciutat va ser mig destruïda per l'exèrcit serbi a finals de l'any 1991. Mirant les façanes dels edificis no es veu cap senyal de res, sembla com si no hi hagués hagut cap guerra en aquella zona. Només de tant en tant, en algun racó de les muralles hi trobem uns panells amb el plànol de la ciutat on estan indicats els llocs on vàren caure els obusos de l'artilleria sèrbia que bombardejava la ciutat des dels turons fronterers que hi ha a poca distància. Perquè Dubrovnik és a l'extrem sud de Croàcia, on el país té una amplada de pocs quilòmetres, entre el mar i les muntanyes que fan de frontera amb l'actual Bòsnia i Hercegovina, que durant la guerra de la independència de Croacia encara era territori sota domini iugoslau. Com us deia, tots els edificis han estat reconstruïts i s'ha esborrat tota senyal de la guerra. Però si les pedres de les façanes ens enganyen, les teulades no. Si voleu imaginar-vos com va ser de gran la destrucció de la ciutat només cal que pugeu fins la carretera que va a l'aeroport i a la frontera amb Montenegro, des d'allí podreu veure la ciutat des de dalt tota sencera. Mireu les taulades i distingireu les velles, d'un color marronos típic de les teules antigues, de les noves, d'un color vermell inconfusible. Més de la meitat dels edificis tenen la teulada nova. A més, a qualsevol de les llibreries de la ciutat hi podreu trobar llibres amb fotografies de la ciutat destruïda, jo en vaig fullejar un a una llibreria prop de la plaça Luza. Les fotos que hi vaig veure eren prou eloqüents del que pot arribar fer l'odi.
Com us he dit abans, era Setmana Santa i plovia, no sempre però a estones havíem d'anar amb el paraigües obert. Això també tenia el seu encant. Les dues vegades que vàrem anar al centre històric ens va fer el mateix temps, que hi farem! De totes maneres, passejar pels carrers tranquils d'aquesta ciutat tant plena d'història, plogui o faci sol és tota una experiència. És una ciutat que s'ha de recòrrer amb tranquilitat, sense presses, tanmateix tampoc és tant gran com per anar corrent i hi ha temps per tot. El segon dia que hi vàrem anar era festiu i als porxos de la plaça de la Lògia, hi havia una petita orquestra que tocava música a resguard de la pluja.
Des de Dubrovnik vàrem fer un parell d'excursions organitzades, una a l'illa de Korcula i l'altre a la veïna República de Montenegro. D'aquestes dues excursions millor ue us en parli un altre dia, avui només us avenço que a Korcula hi va neixer el famós venecià Marco Polo i a Montenegro la moneda del país és l'Euro malgrat que encara avui no forma part de l'Unió europea.
Web oficial de la ciutat de Dubrovnik: http://www.dubrovnik.hr/
