488. Ab tant uench nos lo bisbe de Barcelona,
el Maestre del Temple, el Maestre del Espital qui eren de nostra terra, e ab
tots los prohomens de Barcelona, e ab los senyors de les naus, e ab los
mariners, e demanaren nos merce per Deus e per sancta Maria que nos no
uolguessem fer
aquell uiatge: car ells hauien paor per les grans fosques que cren en Acre a
entrada diuern que no errassen la terra, car si la errassen hauien paor que noy
poguessen a uenir: e metre uos en auentura de mort, nons gosauen conseylar que
uos aquel uiatge fessets. E per les pregaries que ells nos faeren e can
coneguem que deyen ueritat haguem a romanir, e hauiem tardat el passatge que no
deuiem romanir tant ben per ·II· meses. E caraquela uegada noy poguem passar, e
que ara per tots
nos faça romanir nostre Senyor ben par pus que a ell no plau lo uiatge nostre:
car la mala mar be sofferirem
nos sol que haguessem uent aenant al nostre:
mas pus ell nons dona lo uent on nos deuiem anar, quens semblaua que a ell no
playa: e dixemque uessem sins meyloraria nostre uent, si ho faya
que anassem, o sino que no podiem forçarnostre Senyor. E quant uench aquela
nuyt que hauiem del lebeg quens regiem tan con podiem, anam tro en lalba: e
quant lo sol exi dens al
leuant en la cara, que no poguem anar aenant.
