Conèixer la Lalou ha estat una de les novetats agradables de la setmana. Compartir la setmana amb ella i amb la Françoise ha estat fantàstic i no tenia res de novetat, tot i que era la primera vegada que la Françoise feia estada a casa acompanyada. Conviure uns dies amb la Françoise, encara que sigui tant de tant en tant, té un caire de normalitat, de familiaritat, tan gran que sembla que ho fem molt més sovint.
"És que tens amics a tot el món", em dèia la mama dissabte quan la vaig anar a veure a Vilanova. "I que no n'és de bonic ! ?" Bonic i enriquidor. Segur que no només s'aprenen llengües i diversitats gastronòmico-culturals, també s'apren respecte i generositat.
"Los castellers, le Modernisme, la soupe de Noël, Picasso, le turron, el Palau de la Música, les cavas... tout cela tourbillonne dans nos jours, dans nos nuits i forme une semaine inoubliable illuminée par ton sourire et ta vitalité... " Aquest és part del text escrit en una postal d'un tres de nou dels Castellers de Barcelona, que acompanyat d'una nova caixa de bombons m'he trobat damunt del llit quan han marxat. La Françoise és tan generosa i tan agraïda que supera en tot moment. Ha estat molt bona aquesta semana compartida amb la Françoise i amb la Lalou, compartida també, gràcies a la seva visita, amb la Montse, el Vicent, l'Assumpció, les nenes, el Jofre... i fins i tot un Jem virtual en video-conferència.
Igual com van fer el Lucas i l'Anamaria amb mi. Quan venen convidats de vacances a casa i tu fas vida normal, el millor per a ells i per a l'amfitrió és donar-els hi les claus i dir-lis on és la nevera. I, als vespres, algun migdia, o una tarda lliure intentar compartir el seu privilegi vacacional. Així ho hem fet i gràcies a elles -com ja va passar amb la Sagrada Família- he vist per primer cop a la vida les golfes i el terrat de la Pedrera; també hem compartit sopars i dinars, compres al mercat i estones entranyables com la del cafè de la Casa Fuster o el sopar al Mesopotàmia. Elles, a més, no han parat : promenades modernistes, tots els museus, castells en directe a la Plaça de Sant Jaume (a més dels Qde9 gravats que els hi vaig passar a casa) i descobertes impressionants... i encara s'han deixat coses "pour retourner à bien tôt", com una anada a Vilanova i una altra a Montserrat. Una curiositat: no fan fotos dels llocs que visiten... perquè la millor foto és la que queda en el souvenir du coeur.
M'ha agradat conèixer la Lalou, és discreta, interessant i alegre, amb un sentit de l'humor fi que a vegades se m'escapava. Viu a Carpentràs, prop d'Avinyó, més a munt de Montpeller; un nou lloc per descobrir, una nova casa on ser acollit, una nova amiga per seguir enriquint-nos. Crec que és força diferent de la Françoise ("elle est si suissse! si exacte!") però que es complementen bé perquè li dona - a més de moltes altres coses, n'estic segur- el punt de desordre i espontaneitat que la Petonera necessitava.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
