Escric aquestes ratlles des d’un avió. Torno a Barcelona després de menys de 24 hores a la petita ciutat de Krems, a prop de Viena, on m’han convidat per parlar del cinema i la música en els temps d'internet, i de què fem i podem fer des de l’Unió europea en tot això. Una trobada molt interessant que promou cada any una persona amb carisma, Mercedes Echerer, austríaca de cognom hongarès, que va ser diputada europea i ha treballat com a actriu al teatre i al cinema.
L’agenda europea segueix malgrat la campanya electoral. Però això no ens impedeix seguir-la de ben a prop, i participar-hi directament en alguns moments concrets. Tot des de la consciència del molt que ens hi juguem el 9 de març. Tothom està pendent del que decidirem arreu de l’Estat el 9 de març. Contràriament al que pot semblar, el Parlament europeu és una tribuna que permet veure amb tota la cruesa el poder que encara tenen els Estats, i amb ells, els “parlaments nacionals”, com els hi diuen allí. Europa amb Zapatero no és Europa amb Aznar. Ni seria el mateix el retorn de la mà del seu deixeble i els que l’acompanyen. I cada vegada que CiU ha estat decisiva a Madrid ha deixat també petjades ben nítides en la relació i el compromís d’Espanya amb el conjunt europeu.
És clar que els votants no aniràn a les urnes pensant en Europa! Amb prou feines pensaran en més que els seus fills, el benestar de la seva família i la seva realitat més immediata. Així passa a tot arreu. Potser també votaran pensant en allò que creuen. O, en el cas de catalanes i catalans, en si els importa molt o poc ser escoltats i respectats com a país i com a poble. Però no està de més recordar que el 9 de març es vota també com sonarà la veu espanyola dins de la UE. Quina música tindrà, quins tons. Quines decisions podran tirar endavant, seràn impulsades o seran bloquejades. Oi que quan van arribar els germans Kacjinsky a Polònia vam descobrir que allò no era només política interna d’ells i ens afectava a tots? Doncs això.
