L'any 2000 vaig ser un dels organitzadors de l'acte de commemoració dels 40 anys dels Fets de Palau. Volíem homenatjar tota una generació de patriotes que havia salvat el país del desànim i d'una desaparició més que probable. Les cares visibles d'aquell acte foren Jordi Pujol, Joan Raventós, Antòn Cañellas, Heribert Barrera , Josep Benet, els caps de llista de les eleccions de 1980 dels partits parlamentaris. També hi assistí Jordi Carbonell, cap de llista que fou de Nacionalistes d'Esquerra. Avui, malauradament, tres dels protagonistes ja no són entre nosaltres. Recordo d'aquells dies, les converses mantingudes amb tots i cadascun d'ells per preparar l'acte, i la d'en Benet i Raventós, en particular, potser perquè eren les persones que menys havia tractat. Tots cinc feren unes intervencions magnífiques, plenes de sentiment i de patriotisme - miraré de recuperar-les i de penjar-les al blog - en el que amb una humilitat exemplar ens donaren testimoni del que per ells era, simplement, el compliment del seu deure amb el seu poble.
Aquesta, la seva, és una generació que va desmentir la inèrcia de la història. Una generació que, contra tot pronòstic, va ser capaç d'evitar que el fil que relliga la història d'un poble a través de les generacions, no es trenqués. La generació Benet.
