GUERRA I RECESSIÓ, TRÀGIC LLEGAT DE BUSH
LA RECENT TRAGICOMEDIA DEL PENTÀGON POSA EN EVIDÈNCIA, UNA VEGADA MÉS, EL DESASTRE QUE PER ELS EUA I PER EL MÓN HA SIGNIFICAT LA PRESIDÈNCIA DE GEORGE BUSH. ELS NORD-AMERICANS TRIGARAN MOLTS ANYS A VEURE COM EL SEU PAÍS RECUPERA EL PRESTIGI QUE PRESIDENTS COM LINCOLN, F.D. ROOSEVELT I J.F.KENNEDY VAN TREBALLAR DE VALENT, MITJANÇANT LES SEVES RESPECTIVES ADMINISTRACIONS, AIXÍ COM AMB EL SUPORT I LA CONFIANÇA DE LA MAJORIA DELS SEUS CONCIUTADANS. PRESIDENTS QUE, FINS I TOT, VAN PERDRE...
La recent tragicomèdia del Pentàgon posa en evidència, una vegada més, el desastre que per el món ha significat la presidència de George Bush. Els nord-americans trigaran molts anys a veure com el seu país recupera el prestigi que presidents com Lincoln, F.D.Roosevelt i J.F.Kennedy van treballar de valent, mitjançant les seves respectives administracions, així com amb el suport i la confiança de la majoria dels seus conciutadans. Presidents que, fins i tot, van perdre la vida per complir amb el seu deure. Segons reflexen les periòdiques enquestes que sobre els seus presidents es fan als EUA, el poble nord-americà els recorda amb fervor. No és el cas de l'actual mandatari nord-americà. Mai els EUA i el món habien desitjat tant l'arribada de la fi del mandat d'un president.
Ha discursejat en el Pentàgon davant dels generals i alts comandaments, perquè és l'únic lloc del seu país on encara és aplaudit per la claca. I per els republicans del Congrés que, els mes de novembre, perdran les eleccions. El candidat republicà a la presidència, John McCain, serà una altra víctima del desastre Bush. Com a veterà de la Guerra de Vietnam, no ha après res. Llegeix el mateix llibre que Bush: ningú pot retirar-se ràpidament de l'Iraq. En el Pentàgon i damunt dels portaavions és on el president Bush es sent cofoi, envoltat de militars com els aprenents de dictadors. Aquests militars que ja han perdut prop de 4.000 soldats i 30.000 ferits -atesos en hospitals tercermundistes dels EUA- i que són utilitzats per el seu comandament en cap per afavorir els interessos dels seus amics del Club del Petroli de Dallas i de les grans indústries petrolieres de les quals la família Bush en forma part. El preu del petroli Brent l'any 2003, 26,7 dòlars; avui, 100,7. Moltes altres empreses si han afegit per tal d'obtenir opípars beneficis d'una guerra llarga i cruel que ja ha provocat arreu del món 600.000 morts entre civils i militars.
El poble iraquià està molt pitjor que abans de la guerra. És un país destrosat, arruïnat i dividit; 4.600.000 desplaçats i refugiats en un país on durant centenars d'anys convivien diferents ètnies i religions. Freqüentment són assassinats capellans i creients de les religions allà existents i esclaten bombes en mesquites. Desprès de 5 anys de guerra no no s'han trobat les armes de destrucció massiva; no s'ha demostrat la relació entre Saddam i Al-Qaida i no s'ha democratitzat, reconstruit ni pacificat l'Iraq. Al contrari, la guerra s'ha escampat arreu.
Pel que fa al poble nord-americà, les famílies ploren per els seus morts i ferits. I a més a més per la recessió econòmica que les despeses de la guerra -aviat un bilió de dòlars- els hi ha provocat, així com la irresponsabilitat del Govern que ha abandonat el seu deure evident i estatuari de vigilar gelosament la salut econòmica dels EUA. Mentrestant el seu president canta a les festes dels multimillonaris de Washington i Texas i cavalca com un ranxer de la vella frontera d'un Oest que ja no existeix. Com diu Vasyl Symonenko: "No hi ha res més terrible que un poder il.limitat en mans d'un ésser limitat."
ENRIC FIGUERAS
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Ha discursejat en el Pentàgon davant dels generals i alts comandaments, perquè és l'únic lloc del seu país on encara és aplaudit per la claca. I per els republicans del Congrés que, els mes de novembre, perdran les eleccions. El candidat republicà a la presidència, John McCain, serà una altra víctima del desastre Bush. Com a veterà de la Guerra de Vietnam, no ha après res. Llegeix el mateix llibre que Bush: ningú pot retirar-se ràpidament de l'Iraq. En el Pentàgon i damunt dels portaavions és on el president Bush es sent cofoi, envoltat de militars com els aprenents de dictadors. Aquests militars que ja han perdut prop de 4.000 soldats i 30.000 ferits -atesos en hospitals tercermundistes dels EUA- i que són utilitzats per el seu comandament en cap per afavorir els interessos dels seus amics del Club del Petroli de Dallas i de les grans indústries petrolieres de les quals la família Bush en forma part. El preu del petroli Brent l'any 2003, 26,7 dòlars; avui, 100,7. Moltes altres empreses si han afegit per tal d'obtenir opípars beneficis d'una guerra llarga i cruel que ja ha provocat arreu del món 600.000 morts entre civils i militars.
El poble iraquià està molt pitjor que abans de la guerra. És un país destrosat, arruïnat i dividit; 4.600.000 desplaçats i refugiats en un país on durant centenars d'anys convivien diferents ètnies i religions. Freqüentment són assassinats capellans i creients de les religions allà existents i esclaten bombes en mesquites. Desprès de 5 anys de guerra no no s'han trobat les armes de destrucció massiva; no s'ha demostrat la relació entre Saddam i Al-Qaida i no s'ha democratitzat, reconstruit ni pacificat l'Iraq. Al contrari, la guerra s'ha escampat arreu.
Pel que fa al poble nord-americà, les famílies ploren per els seus morts i ferits. I a més a més per la recessió econòmica que les despeses de la guerra -aviat un bilió de dòlars- els hi ha provocat, així com la irresponsabilitat del Govern que ha abandonat el seu deure evident i estatuari de vigilar gelosament la salut econòmica dels EUA. Mentrestant el seu president canta a les festes dels multimillonaris de Washington i Texas i cavalca com un ranxer de la vella frontera d'un Oest que ja no existeix. Com diu Vasyl Symonenko: "No hi ha res més terrible que un poder il.limitat en mans d'un ésser limitat."
ENRIC FIGUERAS
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
