"Cap voluptuositat supera la que hom sent davant la idea de què podria haver-se mantingut en un estat de pura possibilitat. Llibertat, felicitat, espai: aquestes termes defineixen la condició anterior a l'infortuni de nèixer. La mort és una calamitat insignificant; la veritable calamitat no és davant nostre sinó darrere. Ho hem perdut tot al nèixer."
Aquesta dura sentència encapçala la portada d'una de les recopilacions d'aforismes d'Emil Cioran (filòsof i escriptor nascut el 1911 i mort el 1995, la biografia, bibliografia del qual podeu trobar a la Viquipèdia, a l'Enciclopèdia o a aquest web en diferents idiomes -però encara amb sense el català) i el títol de l'apunt és el títol d'aquest llibre recopilatori. Cioran amb Eugéne Ionesco (màxim exponent del teatre de l'absurd, Viquipèdia, l'Enciclopèdia) i amb Mircea Elíade (historiador de les religions, Enciclopèdia -encara sense entrada a la Viquipèdia) constituïren un important trio de romanesos que s'establiren a Paris i van contribuir decisivament en llurs disciplines i a les lletres franceses (com fa qualsevol espanyol que s'instal·la a Catalunya, tampoc té tant de mèrit!).
Crec que en català no disposem de traduccions de l'obra d'aquest filòsof lúcid, escèptic i provocador que a França publicà tota la seva producció literària a Gallimard. En castellà, a l'editorial Taurus, a part de Sobre l'inconvenient... hi ha publicat Breviari de descomposició, La temptació d'existir, La caiguda en el temps, El malvat demiürg, i a Alianza Editorial Adèu a la filosofia. De l'època rumanesa Tusquets va publicar, oportunament, el 1995 El crepuscle del pensament.
(...)
I si encetem el llibre i comencem a llegir per la primer pàgina:
"Tres de la matinada. Percebo aquest segon, després aquest altre; faig el balanç de cada minut.
Quin és el perquè de tot això? Que he nascut.
D'un determinat tipus de vigília ve la inculpació del naixement".
"Des que estic al món", aquest des em sembla carregat d'un significat tan espantós, que esdevé insoportable".
El nihilisme, l'arbitrarietat i el relativisme radical es fa palesos: "No faig res, és veritat. Peró veig passar les hores -la qual cosa val més que tractar d'emplenar-les"
La seva particular croada contra contra la Història, contra el temps: "Revoltar-se contra l'herència és revoltar-se contra milions d'anys, contra la primera cèl·lula".
I una cura de modèstia, virtut que no està de més en la comunitat catosfèrica en concret i en la blocaire en general: "Sé que el meu naixement és una casualitat, un accident que fa riure, i, n'obstant, només despistar-me em comporto com si es tractés d'un esdeveniment capital, indispensable per al movimet i l'equilibri del món".
"El que sé als seixanta anys, ja ho sabia als vint. Quants anys d'un llarg, superflu treball de comprovació".
Corol·lari del raonament sobre el què hem perdut al nèixer: "M'agradaria ser lliure, inimaginablement lliure. Lliure com un ésser avortat".
Reflexions, aforismes, pensaments estrangulats...
"Mentre actuem tenim una finalitat, un cop acabada, l'acció no té més realitat per a nosaltres que la fi que hem perseguit. Així doncs, en tot allò no hi havia res consistent, llevat del joc [...] Però hi ha gent que ja viu la conclusió en les premises"
"La lucidesa és l'únic vici que fa a l'home lliure: lliure en un desert".
"El pensament mai és innocent. Perquè és implacable, perquè és agressió, ens ajuda a trencar les nostres traves. Si se li suprimís el que té de maldat, i fins i tot de demoníac, hauríem de renunciar també al concepte d'alliberament".
"A mesura que hom acumula anys, es va formant una imatge cada vegada més ombrívola del pervindre. És només per a consolar-se d'estar exclòs? Aparentment si; però no de fet, car el pervindre sempre ha estat atroç, car l'home només sap posar remei als seus mals agreujant-los, de manera que en cada època l'existència és més tolerable abans de trobar la solució a les dificultats del moment".
"Matar-se no paga la pena: hom ho fa sempre massa tard".
Malgrat el seu ateïsme (o en l'estela de Nietzsche, potser és millor parlar d'antiteïsme), en guerra contra Déu: "És obvi que Déu era una solució i que mai se'n trobarà una altra tan satisfactòria".
Vet aquí un tastet. Sentències per reflexionar. Per llegir i rellegir en els moments d'abaltiment. Crítica al pensament sistemàtic i a l'especulació abstracta. Filosofia i literatura de debò. És l'aperitiu.
Nota. Per transcriure en català he utilitzat les traduccions castellanes. El meu interès ha estat intentar mantenir el sentit dels textos. De tota manera no sóc ni un professional de la llengua ni de la filosofia.
