Aquesta és una de les coses que podem fer per demostrar que no oblidem.
"El proper divendres farà 15 anys de l'assassinat del jove Guillem Agulló. Fou l'11 d'abril del 1993 quan aquest jove antifeixista de Burjassot (l'Horta) fou apunyalat mortalment. El seu assassí només complí quatre anys de condemna i recentment es presentà a les darreres eleccions municipals per una partit d'extrema dreta.
Enguany, 15 anys després del seu assassinat, aquesta impunitat s'ha saldat amb més de 600 agressions al País Valencià com les darreres pallisses a immigrants gravades en vídeo, la punyalada que gairebé li costa la vida a un jove de València, l'esvàstica gravada en la cara a un altre jove a Castelló o les desenes d'atacs contra centres socials, llibreries, seus de partits polítics i altres locals de tot tipus. I tot, davant la indiferència mediàtica i governamental que caracteritza aquest país.
Per aquest motiu diversos companys blocaires ens hem decidit a llançar una crida per al proper divendres 11 d'abril. Es tracta d'escriure aquest dia, o durant el cap de setmana, un apunt amb el títol '15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ'. D'aquesta manera, unint i multiplicant les nostres veus, posarem la nostra engruna de fermesa contra el silenci i la vergonya.
En record de Guillem Agulló.
Perquè el següent podem ser qualsevol de nosaltres."
Us convidem a participar dels diferents actes que es faran a diverses comarques dels Països Catalans ( vegeu www.maulets.org )
A continuació podeu llegir el comunicat de Maulets ( segueix...)
15 ANYS DESPRÉS, NO T’OBLIDEM
L’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador
moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos.
Com tants militants independentistes i d’esquerres als Països Catalans,
Guillem havia patit la coacció sistemàtica per part de la ultradreta més rància
en connivència amb els estats ocupants. Com tants, decidí afrontar les
circumstàncies socials i nacionals adverses amb la lluita transformadora,
constructiva i coherent. La diferència, però, va ser que en aquell cas les
pressions i l’obsessió malaltissa de l’espanyolisme el va portar a una mort
dramàtica que sacsejà les consciències de la societat catalana.
La complicitat de la “justícia” i dels partits
governants en el moment, PSOE i PP, es mostrà amb tota la seua naturalesa
grotesca i odiosa.
Amb l’habilitat característica de les consciències
conformistes occidentals la majoria ha anat oblidant aquell succés
condemnant-lo a l’ostracisme del calaix de les anècdotes desagradables. El
silenci ofensivament taciturn dels mitjans envers la impunitat de què gaudeixen
els assassins del Guillem, que fins i tot s’han arribat a presentar en unes
eleccions, en contrast amb la repressió constant i desmesurada contra
l’independentisme revolucionari és una mostra evident del fet que la suposada
normalització política al nostre país, no pot considerar-se cosa semblant: la
sacralitzada transició als territoris catalans sota domini espanyol no deixa de
ser res més que una suavització de l’estat d’excepció permanent en què ens
veiem sumides.
15 anys després, no podem dir que el feixisme, que
el neonazisme torna: el feixisme mai ha marxat, s’ha adaptat simplement a les
circumstàncies, ha anat prenent o perdent embranzida segons el context.
En una situació política pràcticament idèntica, amb
PSOE i PP al capdavant, el País Valencià és escenari diàriament
d’intimidacions i atacs –com els ocorreguts darrerament a Castelló de
A
La democràcia liberal permet i promou aquests
moviments descaradament antidemocràtics i els utilitza com a defensa
preservadora del règim socioeconòmic imperant.
Cal que tinguem ben present que només amb un canvi
estructural, revolucionari i trencador podrem acabar amb aquest càncer, amb
aquesta amenaça irracional vers el gènere humà; la xacra feixista només té
sentit en un context d’explotació i opressió i el nostre deure és aturar-la: ja
siga espanyola, francesa o catalana. No consentirem cap més atac.
Avui tenim ben clar que el millor homenatge al
nostre company és la victòria, la victòria de la revolució independentista. I ho sabem, perquè
avui totes i tots som Guillem. 15 anys
després ni oblidem ni perdonem. Cap agressió sense resposta!
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, abril de 2008
