De moment continuem amb la sequera. Aquí veieu el pont ròmànic de Lierca.
I jo també amb un mica de sequera, diguem-ne espiritual, en aquesta Pasqua d’engany
M’adono, al meu voltant, d’ il·lusions, de projectes, de dolors i alegries...però “sequera”...
- Una veïna meva - 54 anys – ha mort de cáncer. Fills de 20 a 33 anys . No s’ho esperaven. Marit desolat. No estaven preparats per aquestes realitats.
- El meu nét – dos anyets – ja no vol que l’ajudi a construir el circ de fusta amb que juga. Ja ho vol resoldre tot sol. Què el mou? Les ganes de viure? L’autoestima? Demostrar que es fa gran? Que el mirin? I per què ? Llei de vida…
- El nostre gosset –en Trap- només vol jugar? Que se l’estimin? Per què ? Rosega que rosega ossos, fustes, sabates...Les seves dents necesiten aquest aprenentatge per a....
- La meva cunyada ha estat ingresada perquè l’aorta se li obtura i cal operar.
- Heu visitat un hospital? Gent i més gent, cues i mes cues. Uns esperant fer-se anàllitica. Altres un cateterisme. Altres pre-operatori. Altres esperant el nou.-nat...això, un dia rera l’altra. En aquest i en aquell hospital o cínica...
- A la placeta de davant de casa hi ha una quinzena de nois i noies que xerren, que es busquen, que demostren llurs habilitats amb els patins i surfs, que s’expliquen les seves aventures. Llei de vida...cal cercar més motius ?
Com viuen la seva realitat? Amb esperança, amb tristesa, amb dolor, amb il·lusió de nou amor, de nova vida?
I la seva espiritualitat cap on va? Què l’inspira? És un remei pal·liatiu de la realitat que viu? És que tenen espiritualitat ? Què és això ?
“És la inspiració i la comunió que neixen d’escoltar la Paraula de Déu” ? Aquest és l’objectiu diocesà 2007-2008.
Avui Jesús ens diu : “Jo sóc la porta”...Quin coneixement i quina confiança en tenim en Ell?
M’ha fet gràcia, però crec amb tota la raó, el comentari del meu amic Eloi : Sóc la porta, sóc qui et porta.
