Ahir vaig assistir a l'acte de presentació en societat de les activitats que, en ocasió de l'Any Europeu del Diàleg Intercultural, organitza l'Ajuntament de Barcelona. He de dir - potser això serà políticament incorrecte - que em va semblar molt decebedor. Al marge d'unes correccions interessants - l'alcalde digué que el multiculturalisme no anava enlloc - i altres renúncies inquietants - ja no hem de parlar d'integració, sinó d'acomodació - l'acte em va semblar l'enèsima mostra de la manera que té el PSC d'abordar els temes: molta parafernàlia estètica ( el primer de tot, un logotip i un potet de tè de disseny fashion pels assistents ) , molta aparença de participació, però poca voluntat de canvis estructurals.
Massa sovint, darrere una retòrica d'interculturalitat s'hi amaga una política de multiculturalitat. L'explicació mateixa que es va fer del logotip, per exemple ( dos estols d'ocells que es creuen ) és el més contrari a la interculturalitat que hi ha ( els ocells es creuen i cada un continua en la seva direcció ). No, la interculturalitat consisteix en , partint d'una cultura troncal, que no pot ser altra que la catalana, incorporar tots aquells accents dels nous catalans.
A més dels representants municipals, de les quatre persones que parlaren, dues - en Jordi Sànchez i la Fàtima, representant de l'associació Ibn Batuta - ho feren en català, i les altres dues - el director de l'Institut Francès de Barcelona i una fotògrafa, premi Ciutat de Barcelona, en castellà. No sé quant temps fa que el director de l'Institut Francès és a Barcelona, però si no ho vaig entendre malament, la fotògrafa digué que feia 23 anys - 23 ! - que era a la ciutat. Quin missatge estava enviant l'Ajuntament de Barcelona a tots els assistents - des de representants de mitjans de comunicació, cònsols, representants d'entitats d'immigrants - si , per intervenir en un acte pel diàleg intercultural escull una persona que fa 23 anys que és aquí i no - sap, vol, pot - parlar en català ?
