Nightwish en directe a Madrid
El millor d'estar per aquí per Madrid és la quantitat de concerts que es poden veure. El passat dimecres 16 d'Abril, sense anar més lluny, Nightwish acompanyats de Pain, a la sala La Riviera, com de costum. Anem a pams. Pain, que és el grup personal del líder dels genials Hypocrisy (Peter Tagtgren), em van pillar per sorpresa doncs ni tan sols sabia si hi hauria teloners. No ho van fer malament però tampoc em van entusiasmar. Més que res pel seu estil, doncs a l'escenari són més que solvents (fins i tot fent versions dels Beatles).
Bé, el cas és que després van eixir Nightwish amb un públic més que entregat i, potser fruït del retard, en el nostre cas amb una cervesa de més. I l'actuació va ser realment bona. Es nota que ja porten prou anys damunt els escenaris. No tant la vocalista, que encara demana més rodatge però, tot i així molt bé. Van tocar perfectament i Anette ens va fer oblidar la inoblidable Tarja. Però tampoc és qüestió de fer comparacions doncs el grup que va treure Oceanborn o Wishmaster senzillament ja no existeix. Jo soc dels que pensa que pel gir que van fer amb Once no els feia falta cap Tarja. I la proba està al seu nou disc, Dark Passion Play, que per cert és molt agraït en directe. Val a dir que he vist millors sonoritzacions però res de massa greu.
Total, sense superar l'anterior concert de Sonata Arctica i Épica però, al final ens ho vam passar d'allò més bé. I us assegure que allí la gent que omplia el local fins a dalt tampoc es va quedar curta. Aquí us deixe un vídeo que he pujat jo mateix a Youtube. Un dels molts que es poden trobar...
Bé, el cas és que després van eixir Nightwish amb un públic més que entregat i, potser fruït del retard, en el nostre cas amb una cervesa de més. I l'actuació va ser realment bona. Es nota que ja porten prou anys damunt els escenaris. No tant la vocalista, que encara demana més rodatge però, tot i així molt bé. Van tocar perfectament i Anette ens va fer oblidar la inoblidable Tarja. Però tampoc és qüestió de fer comparacions doncs el grup que va treure Oceanborn o Wishmaster senzillament ja no existeix. Jo soc dels que pensa que pel gir que van fer amb Once no els feia falta cap Tarja. I la proba està al seu nou disc, Dark Passion Play, que per cert és molt agraït en directe. Val a dir que he vist millors sonoritzacions però res de massa greu.
Total, sense superar l'anterior concert de Sonata Arctica i Épica però, al final ens ho vam passar d'allò més bé. I us assegure que allí la gent que omplia el local fins a dalt tampoc es va quedar curta. Aquí us deixe un vídeo que he pujat jo mateix a Youtube. Un dels molts que es poden trobar...
