Fa uns dies vaig escriure un post, en el que expressava el que jo entenia que havia de ser l'esperit amb el que, des de CDC, afrontéssim el proper Congrés del partit. I em valia de la imatge d'un poema de Màrius Torres, La flor de l'esperança. Algú em feu un comentari dient que creia que el que calia fer era més canviar el com que el què . O una cosa així. Hi estic bastant d'acord. Però sobretot, aquest Congrés, pel que ha de servir és per posar al dia el corpus ideològic, programàtic i d'actituds per tal de fer possible que la Catalunya d'avui se senti còmode amb la proposta que CDC, amb l'Artur Mas al davant, haurà de fer a la societat catalana en les properes eleccions al Parlament. Crec que el que cal fer és fer un discurs positiu, il·lusionant, ambiciós i potent nacionalment i socialment. Un discurs sense dogmatismes, pensant en els nous valors que té la societat catalana i - com no podia ser d'altra manera - també la majoria de militants, simpatitzants o votants de CDC. Ideologia, programa i actituds, vet aquí els tres elements que acaben configurant la imatge que la ciutadania té d'un partit polític.
Aquest dies veig que molts mitjans posen l'accent en els noms, pocs amb la ideologia, menys en el programa, i encara menys en les actituds. El debat no consisteix tant en veure qui és més o menys sobiranista, en qui és més o menys socialdemòcrata o qui és més o menys liberal, o qui és més o menys ecologista. En un partit nacionalista com CDC, tots som sobiranistes i en un partit que porta el secret del seu èxit escrit en el seu nom - Convergència - la pluralitat forma part del seu codi genètic. El que cal doncs, és fer-la visible. I debatre el com expliquem la nostra nova proposta - la nova proposta de Convergència - per una societat que sabem nova, per la que ja no ens serveixen els esquemes que ens servien fa deu o quinze anys.
