Martí Gironell comença amb calma i durant les primeres 60 pàgines ambienta la novel·la amb l’abundant documentació recollida. Després, la cosa s’anima i el lector assisteix a una successió de fets remarcables, que inclouen: una noia sacrificada per tal de provocar una riuada, una prostituta ganivetajada, una pallissa al barri jueu, una matança de picapedrers, sexe adolescent, una noia violada després de banyar-se, un home que munta una truja (n’està enamorat!), un druïda capaç de levitar i amb poders a distància com un Mestre Yoda qualsevol, etcètera. Jo diria que és aquest el secret d’aquesta novel·la: l’abundància de "moments forts" que van caient amb precisió suïssa. Perquè els personatges, diguem-ho clarament, no tenen cap entitat; la història de la construcció del pont, de seguida és deixada de banda; i la trama de la traïció i el setge, més aviat fa sensació de rutina. És enigmàtic el titol, perquè els jueus no tenen res a veure amb la construcció del pont. En fi, podria parlar dels diàlegs, encarcarats i farcits d’anacronismes. Bé, aquesta novel·la històrica de Martí Gironell va obtenir un èxit de vendes extraordinari. A mi no m’ha agradat, però crec que és bo que la literatura catalana sigui capaç de fabricar best-sellers: és una prova de vitalitat.
   |  |
Comentaris de llibres i pel·lícules
|
|
EL PONT DELS JUEUS. Martí Gironell |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBLOCS D'INTERèS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|