La sentència d’aquest alt tribunal, tribunal ad hoc
específic per a les qüestions esportives, que fou dictada el passat 23 d’abril
(ves quina agradable coincidència que fos el dia de Sant Jordi) té una
transcendència jurídica importantíssima, crea un precedent jurídic històric i
marca la doctrina a seguir en el futur. Realment aquesta sentència suposa un
abans i un després en el món de les relacions internacionals esportives. M’estic
referint a la sentència del TAS, CAS 2007/A/1424. La referida Sentència
Arbitral resol l’apel·lació instada per
La sentència, afirma taxativament que:
A) no pot existir un dret de vet d’una federació respecte
d’una altra, en aquest cas de la federació espanyola respecte a la catalana.
B) que la llei espanyola no és d’aplicació i no s’ha de
tenir en compte en aquests afers esportius.
C) i finalment, afirma rotundament, que els Principis
Generals del Dret Esportiu no contemplen de cap manera l’exclusivitat de la
norma d’una federació per Estat.
És a dir, la sentència del TAS avala jurídicament la
possibilitat de que existeixi més d’una federació en el si de la federació
internacional per Estat, i posa els clars exemples de federacions com
l’anglesa, la gal·lesa, l’escocesa i la
de Gibraltar, per exemple, que pertanyen al mateix Estat de
La sentència del TAS, estableix el concepte que les
federacions esportives catalanes són entitats jurídiques de dret privat, i
consagra el principi del dret fonamental a la lliure associació de les persones
i entitats, en aquest cas en el si de les federacions internacionals. S’ha
acabat per sempre l’argument esgrimit que érem il·legals, que les federacions
catalanes no podien ser reconegudes internacionalment perquè era un fet
contrari al dret espanyol, que només hi pot haver una federació per Estat, i
allò tan recurrent de “que la parte no puede enfrentarse al todo”. Tot això
s’ha acabat!
Ara se’ns obren nous objectius i noves vies per explorar.
Amb la voluntat de les federacions catalanes no hi ha res impossible. Érem
legals abans i ho continuem sent ara més que mai.
Junts l’acabarem portant!
