Joan Viña ens ha deixat. Joan Viña feia de regidor d'Arnes, a la Terra Alta. Feia de polític i era forner. No tenia més de quaranta-cinc anys. Arnes ha suspès les celebracions de la festa de la mel per homenatjar, per sentir el traspàs d'en Joan. Quan mor un home d'equip, quan una part de l'ànima callada d'un grup de persones desapareix sobtadament, sense que ningú no s'ho espera, el forat que deixa es fa gran, molt gran. Tan com la impotència que sentim davant d'un fet tan immens com la mort mateixa.
Ara però caldrà fer l'homenatge sagrat de la continuïtat a en Joan. Ens hem confós massa amb vides eternes fetes d'espiritismes estranys. La vida eterna som nosaltres i els nostres fills, i els fills dels nostres fills. La vida eterna, o el que més se li assembla és seguir treballant per fer d'Arnes un lloc per a viure-hi, per fer de la tasca de servei un motiu per viure. Després la fe i l'Inefable ens concedirà la resta, perquè hi creiem.
Gent d'Arnes, família d'en Joan, res no omplirà el buit que ell deixa, llevat del seguiment del seu exemple, que tot i que no el retornarà, el farà reviure en tots i cadascun de vosaltres, de nosaltres. Sou una gran comunitat, un gran poble. Feu-li l'homenatge millor fent-vos encara més grans.
Un espai per als qui creiem que l'esperit del Concili Vaticà II és viu al si de l'Església, pels qui defensem una Església catalana oberta, lliure, democràtica i fonamentalment evangèlica!
