No et fies i guaita si de nit s'afaita
Aquests dies de llevantada, m’ha vingut a la memòria una
sentència valenciana adient a aquest oratge convuls i traïdorenc: No et fies i guaita si de nit s’afaita.
Aquestes nits, després d’estar tot el dia plovent, tot d’una el cel es fa ras
com un ull de peix. I la sentència ens adverteix que no hem de pensar que
escampia, sinó que cal estar a la mira, a la guaita, ja que potser aviat el cel
tornarà a atapeir-se de núvols. De més a més, permet recuperar un mot que
pràcticament ha desaparegut del llenguate quotidià valencià: guaitar. Tot i que encara és possible
d’escoltar l’expressió estar a la guaita.
