En les normes del concurs d'aquella setmana, el conte havia de començar amb la frase en negreta. La frase pertany a un capítol del Tom Sawyer.
La Dolors
Quan es va despertar al matí, es va preguntar on era. Trigà uns segons a adonar-se que era al despatx del Guillem. Es va incorporar una mica fins a quedar asseguda amb una mà suportant el pes de l'esquena. Va mirar al seu voltant. Tot estava ben endreçat. Tenia el cos gelat d'haver dormit a sobre les rajoles, però la sensació era agradable perquè el cap li bullia. Estava tota adolorida. S’aixecà a poc a poc, notant amb cada moviment com els ossos li cruixien, s'assegué a l'escriptori i trucà a la Remei.
No va trigar a arribar. Venia atabalada. Es veia que havia vingut
tan depressa com havia pogut. S’assegueren a la taula i la Dolors li va anar
explicant el que havia passat. L'Andreu havia vingut. Ella l’obrí tot i l'ordre
d'allunyament i van discutir. Volia diners, però ella s'hi va negar
amenaçant-lo de trucar a la policia. L'Andreu s’empipà i li donà un cop de puny
tan fort al cap que la va fer caure a terra.
—I per què no em vas trucar ahir?— preguntà la Remei.
La Dolors, amb el cap cot, aixecà les espatlles amb resignació.
—Em vaig quedar adormida.
La Remei coneixia els problemes de la Dolors amb l'Andreu, però hi
havia coses que no s'havia atrevit mai a preguntar.
—T'havia pegat abans?
—No. Fins ara entrava quan sabia que jo treballava per agafar-me
diners— responia com si res no li importés, però la seva cara era magre i els
ulls plens de dolor.
—Què faràs? Trucaràs a la policia?
La Dolors acompanyà la caiguda d'ulls amb un moviment d'espatlles. No ho sabia. Per a ella encara era molt dolorós denunciar al seu propi fill. Mirava enrere i recordava l'emoció de quan li van dir que els donaven dos nens de quatre i cinc anys en adopció. Com s'esgarrifava en sentir que els nens havien estat maltractats i abandonats per altres pares adoptius. L'angoixa dels dos mesos de prova de dedicació exclusiva als nens sense ajuda de cap altre adult. Després van venir les trucades de mestres queixant-se del comportament de l’un i l’altre. Un cop van acabar l’EGB, el marit de la Conxita havia acceptat d’ensenyar-los l’ofici de llauner i durant un any va semblar que les coses s’arreglaven.
Respirà profundament. Malgrat tot, no es penedia d’haver adoptat l’Andreu i el Roger, però maleïa amb tota la rabia que hagués tingut tanta mala sort. “Si pogués culpar a algú...! Tants anys d’espera i després…! El Roger mort d’un tret quan intentava atracar un banc i l’Andreu... Ai, Guillem, tu encara vas estar de sort, que te’n vas anar abans de veure com acabaria!”
La Remei s’aixecà de la cadira i amb una mà apretà fermament el clatell de la Dolors trasmetent-li tot el seu afecte. Al capdavall, qui era ella per dir-li que truqués a la policia? Entre les veïnes havia sentit moltes vegades comentaris del tipus “si jo fos ella, aquell no entraria mai més a casa” o d’altres dient “això és que no va ser prou estricta quan els nanos eren petits”, però aquestes dones eren les mateixes que havien renunciat a dir-li al fill que es tragués el plat de taula.
