Tos els que ens dediquem, des de fa uns quants anys, al món de l'ensenyament sabem que una de les eines, no la única, que s'hauria de potenciar d'una forma decidida i valenta si volem que el nostre sistema educatiu millori és l'autonomia dels centres docents.
L'any 2001 l'aleshores departament d'Ensenyament de la Generalitat va posar en marxa els Plans Estratègics de Centre que havien de servir per augmentar l'autonomia dels mateixos. El centre signava un contracte amb l'administració, en que es fixaven unes fites, i l'administració dotava al centre escolar de més recursos (humans i econòmics) per aconseguir-ho. Fins i tot hi havia la possibilitat de que el propi centre escollís els mestres i professors que volia per dur a terme el seu Pla Estratègic (cosa que no va agradar gens als sindicats i ho van recòrrer als tribunals). A finals de l'any 2003 amb l'arribada al govern de Catalunya del primer tripartit i amb la dèria d'esborrar tot el que podia recordar l'obra feta pels governs anteriors i marcar perfil propi, van començar a canviar el nom o/i eliminar programes educatius. Un d'ells va ser els Plans Estratègics de Centre que van convertir, amb poques modificacions, en les Plans d'Autonomia de Centres.
El 17 de gener de 2006 el Departament d'Educació de la Generalitat feia públic un comunicat de premsa on explicava que des de l'inici del curs 2005-2006 74 centres docents havien iniciat l'experiència de l'anomenat Projecte d'Autonomia de Centres (PAC). El comunicat feia ènfasi en que els centres participants, a part de disposar de més recursos, comportaria per a ells:
una assumpció de responsabilitats més amplia i el desenvolupament de l'autonomia organitzativa, pedagògica i de gestió de recursos. Aquests centres disposen a partir del seu projecte de nous marges en la presa de decisions perquè puguin, des d'un model organitzatiu propi, fixar i gestionar els objectius singulars del centre educatiu, la forma d'assolir-los i els recursos adients.
La iniciativa pretén donar més poder de decisió a cada centre per emprendre projectes que afavoreixin la seva millora i, per tant, el PAC pren una forma diferent en cada escola o institut en funció de les necessitats específiques de cada centre i el seu entorn. El Departament no estableix un model d'autonomia de centre sinó que s'intenta donar una resposta singularitzada a cada centre. Entre algunes possibilitats que s'estan plantejant hi ha la definició de l'estructura organitzativa del centre, l'estabilitat de la plantilla durant la durada del projecte, un major marge per contractar serveis externs...
Tanmateix en el propi comunicat es parlava de la generalització de l'experiència a tot el sistema educatiu.
Avui en el meu institut hi havia un claustre convocat on havíem de discutir i aprovar el PAC, per poder-nos presentar a la convocatòria pública que estava prevista es publiqués en el DOGC el passat 15 de maig. Al final el claustre s'ha suspés perquè no caldrà discutir ni aprovar res de res. No hi haurà PAC, el departament d'Educació no disposa de pressupost per dotar-los econòmicament. L'educació que ha de ser la prioritat d'un país queda relegada, a un segon o tercer lloc, per la política erràtica (en el departament manen alguns sindicats), improvisada i de revenja que ha aplicat el departament d'Educació en els últims anys. Fantàstic!
