Esperes desesperants
Avui mentre llegia el diari Avui en un article sobre la llei de la dependència, he vist unes declaracions d'una mare: "Quan vaig sentir que ens ajudarien, se'm va obrir el cel, però l'ajuda no arriba"
Aquestes declaracions son d'una mare que no arriben a finals de mes. És mare de la Marina que te 14 anys i pateix un retard mental que és com si en tingués 6, és gran dependent i al cap de vuit mesos que fessin la valoració del seu grau de discapacitat encara no li han fet el pla individual d'atenció.
La mare de la Marina no demana per ella, sinó per la seva filla. La seva reclamació és tenir accés a algun tipus de suport perquè , com a mínim, l'escola i el transport els surtin gratuïts.
Aquestes declaracions son d'una mare que no arriben a finals de mes. És mare de la Marina que te 14 anys i pateix un retard mental que és com si en tingués 6, és gran dependent i al cap de vuit mesos que fessin la valoració del seu grau de discapacitat encara no li han fet el pla individual d'atenció.
La mare de la Marina no demana per ella, sinó per la seva filla. La seva reclamació és tenir accés a algun tipus de suport perquè , com a mínim, l'escola i el transport els surtin gratuïts.
El cas de la Marina és un dels 22.000 més que, tot i tenir l'acreditació com a grans dependents, no reben cap ajut.
La falta de pressupost, segurament, és el problema amb què es troba el desplegament de la llei. Encara que hi entra el factor productor de grans dificultats implantar el sistema de la dependència el que hi hagi implicades l'administració local, la de la generalitat i la central. Si no tinguéssim que demanar permís per tot...
La falta de pressupost, segurament, és el problema amb què es troba el desplegament de la llei. Encara que hi entra el factor productor de grans dificultats implantar el sistema de la dependència el que hi hagi implicades l'administració local, la de la generalitat i la central. Si no tinguéssim que demanar permís per tot...
