Hitchcock, el 1935, ja era un director impressionant i en aquesta pel.lícula trepidant ho demostra contínuament. L’episodi de la casa solitària, amb les mirades entre el fugitiu Robert Donat i la dona que enyora l’animació de Glasgow i tem el seu purità marit, és extraordinari: una història de solitud existencial, de comprensió i de solidaritat en molt pocs minuts. Hi ha altres grans moments: la intervenció, a l’inici i al final, del genial Mister Memory, que contesta totes les preguntes del públic i que, al final, fatalment per a ell, contesta què son "els 39 esgraons"; el primer pla de la mà del dolent, sense un tros de dit petit, abans que se’l vegi a la llotja del teatre; la intervenció de Robert Donat improvisant un apassionat discurs polític quan el confonen amb un conferenciant; Donat escapant-se de la policia a l’interior del tren i, en un altre moment del film, en una el.lipsi molt arriscada, trencant el vidre de la comissaria. Pel que fa als actors, Robert Donat està molt bé en el seu paper, basculant adequadament entre el to dramàtic i el còmic, i Madeleine Carroll, que només surt a la segona part, li dóna una perfecta rèplica. Podria ser més guapa, però no és culpa seva.
   |  |
Comentaris de llibres i pel·lícules
|
|
THE THIRTY-NINE STEPS (1935) Alfred Hitchcock |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBLOCS D'INTERèS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|