El tresor ocult de l’Àfrica Meridional
Jeroglífics d'uns 6000 anys il·lustren les coves de Namíbia
Twyfelfontein és la vall amb més pintures rupestres
La vall de Twyfelfontein, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2007, és coneguda pels més de dos mil jeroglífics, d’entre 3000 i 6000 anys, que hi ha a les parets de les seves coves. És aquí, on es posa de manifest la existència, no només d’un sol univers on predominava la interacció activa recíproca entre els humans i els no humans, sinó també els variats intents de mantenir el flux de la potència supranatural entre els elements constituents d’aquest univers. Aquestes pintures rupestres han servit de testimoni per l’adquisició d’un coneixement més profund de l’univers dels pobles de caçadors i recol·lectors que poblaven Namíbia. Avui en dia, aquest lloc és l’escenari que serveix també de revelador d’un tipus diferent de relació: la que existeix entre els turistes i el passat prehistòric, la que permet conèixer més a fons la diversitat dels pobles que van crear aquest patrimoni cultural inestimable.
Gràcies a les excavacions del Dr. Eric Wendt, un dels pioners de l'arqueologia a Namíbia, sabem que, moltíssim abans que comencés la colonització europea, dos tipus de poblacions van viure a la vall durant un llarg període de temps. Els vestigis que han estat objecte d'excavacions indiquen que els primers ocupants del lloc van ser pobles de caçadors i recol·lectors. Els conjunts d'objectes trobats, característics de l'Edat de Pedra tardana, daten d'uns 6000 a 3000 anys enrere. Aquests caçadors-recol·lectors de l'Edat de Pedra van ser els autors de la majoria dels gravats i, probablement, de la totalitat de les pintures rupestres. Les imatges que van crear representen animals i éssers humans. Posteriorment –farà uns 2000 o 2500 anys aproximadament– van arribar a la vall una altra categoria de pobladors, els khoekhoen, poble dedicat al pasturatge d'ovelles i cabres que coneixia la fabricació de recipients de ceràmica. L'art rupestre de les poblacions pastorals és inequívocament diferent del produït pels caçadors-recol·lectors. Està concebut de forma completament geomètrica i, en el cas de Twyfelfontein,es poden observar cercles picotejats i línies puntejades.
Es posseïxen diverses estimacions del nombre degravats i pintures existents en Twyfelfontein, però és difícil, per no dir impossible, calcular-ho amb exactitud. Ernst Scherz –autor d'un catàleg impressionant i no superat fins a avui de l'art rupestre de Namíbia– va calcular que hi havia uns 2500 jeroglífics, però els especialistes actuals estimen que hi ha més de 5000 representacions singularitzades. Sabem ara molt més sobre els gravats i pintures executats per les poblacions de caçadors-recol·lectors que sobre les enigmàtiques imatges geomètriques dels pobles pastorals. La distinció entre l'art dels uns i els altres és recent i es deu a les investigacions de Sven Ouzman i Benjamin Smith, dos especialistes d'art rupestre que treballen a Sud-àfrica. Aquesta distinció ha facilitat un coneixement molt més profund del poblament de l'Àfrica Meridional, així com de la manera que es van forjar les tradicions de l'art rupestre en aquesta part del continent africà.
