Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 8/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts,
amb finalitats educatives, culturals o informatives.
www.etnocat.org
En els últims 27 anys, Reus s'ha anat consolidant com una de les places castelleres importants del país. La història ho justifica, però és l'esforç dels castellers, dels aficionats i de les institucions allò que ha de permetre que aquesta sigui, en cada moment, una afirmació plenament vàlida. El novembre de 1981, un grup de reusencs basteix, per primer cop en públic, un quatre de sis a la plaça de l'Estació. Després de prop de dos segles de presència castellera a la ciutat, neix la primera colla castellera a la ciutat. S'anomena Xiquets de Reus. La diada de Sant Jordi del 1982, estrenaren la camisa de color marró avellana que els identifica.
Entre les fites que marquen la trajectòria de la colla caldria esmentar el primer quatre de set descarregat per la colla el setembre de 1982; o el tres de set, el juny de 1983. El 1985 van descarregar el cinc de set i el 1986, el tres de set per sota, i en el cinquè aniversari de la colla, el dos de set. Van descarregar per primer cop el quatre de vuit el 1988, castell que havien carregat l'any anterior. A partir d'aquest moment, la colla s'ha mantingut en aquest nivell i, més endavant, el va superar, havent aconseguit el dos de vuit amb folre i el tres de nou amb folre descarregats. Després d'un periode de davallada del nivell de les construccions, els Xiquets tornen a aixecar, en l'actualitat, castells de vuit.
D'altra banda, la colla compta amb local social. En un primer moment, la colla castellera es trobà al terrat del Bravium. Més endavant, es feren assajos a l'aire lliure –al parc de Sant Jordi– i en l'espai d'una fàbrica de sabó. Després, la colla va assajar uns anys a la Palma, fins a tenir local propi. La primera pedra del nou local es va col.locar el 1989 i es va inaugurar el 1990. A més del local social i el lloc d'assaig, l'edifici acull una escola de grallers. Compta també amb una sala d'exposicions.
Els Xiquets de Reus participen a la festa major reusenca, on inicien el costum de portar un pilar caminant des de la porta de la Prioral de Sant Pere fins a la de l'Ajuntament, a nombroses festes de barri i altres celebracions ciutadanes. Han fet moltes sortides per tot Catalunya i també fora del nostre país. La colla edita, des de l'any 1984, una revista, L'Aleta, i ha editat també algun llibre i realitzat alguna exposició. A més, des de fa anys, realitza campanyes de divulgació per les escoles i ha editat fulls explicatius sobre tècnica castellera.
(cliqueu la resta de l'article amb alguns apunts històrics del fet casteller a Reus...)
Història del fet casteller a Reus
Caldria començar la història dels castells parlant del ball de valencians. Amb aquest nom es coneix una dansa tradicional amb diverses figures, que podien variar d'una població a una altra: ball amb mocadors, dansa de processó o de plaça amb castanyetes, etc. Una característica, però molt general es troba en el fet que la dansa acabava amb l'enlairament d'una torre humana. Sembla ser que, cap a finals del segle XVIII, aquesta construcció final agafa tot el protagonisme, de manera que el ball de valencians esdevé el que després coneixem amb el nom de castells. Aquest és un procés que es dóna en diverses poblacions.
En el cas de Reus, podríem citar diverses referències al ball de valencians que trobem des de temps ben reculats. El 1724 ja el trobem, per exemple, a les festes de Sant Pere, i el 1733 hi ha tres colles de ball de valencians a la ciutat. Una notícia molt interessant, la trobem en un memorial que ens parla de la processó del trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia: hi consta que el ball de valencians del gremi de pagesos aixecava torres.
A la primera meitat del segle XIX, el terme valencians serà sinònim de castellers. Tenim notícies de diverses festes en què hi participen, i al programa de Sant Pere del 1850 ja es diferencia clarament entre el ball de valencians, que es conservarà com a dansa, i les colles d'homes que fan torres, els torristes, o sigui, els castellers. El nom genèric, però, amb què es coneixeran durant molt de temps els castellers serà el de Xiquets de Valls; i això per dues raons: la primera, perquè, efectivament, són colles vallenques les que vénen a actuar a la vila; i la segona, pel fet que són els vallencs els primers que compten amb colles que surten fora vila a fer castells. Això fa que, en moltes poblacions, s'anomeni popularment els castellers com a Xiquets de Valls. El primer cop que apareix el nom a Reus és el 1856, en què els Xiquets de Valls fan un tres de nou al Santuari de Misericòrdia.
La segona meitat del segle XIX és farcida d'actuacions castelleres a les festes de la ciutat. Reus no comptava amb colla pròpia, però,a l'igual que succeïa en altres poblacions de tradició castellera, els homes que venien a fer castells comptaven amb la col.laboració de castellers locals.Es fan castells per les celebracions de Misericòrdia i per altres solemnitats cíviques, per la festa major i, sobretot, en algunes festes de barri, com les del barri de Santa Anna.
L'any 1859, en aquestes festes, s'estableix un premi per als qui aconsegueixin bastir un castell de deu pisos. La prova no va arribar a realitzar-se per problemes climatològics, però el nivell dels castells que es van fer els altres dies de la festa fou extraordinari: durant una cercavila, els castellers van fer castells de vuit! Les colles eren quasi sempre vallenques. Amb tot, sembla que alguna vegada van venir els de Montblanc. Els castells de vuit, i de nou, sovintejaven.
Cap a finals de segle XIX comença un període de crisi del fet casteller. Malgrat això, els castells segueixen presents a les festes de la ciutat i Reus veu el darrer quatre de vuit, abans de la renaixença castellera, al tombant de segle. La decadència s'aprecia, per exemple, en el fet que els Xiquets de Valls, en la seva actuació a les fires d'Octubre de Reus del 1916, només arriben a bastir castells de sis.
Cap al 1925, els castells, en general, tornen a prendre força. Les colles vallenques segueixen venint a Reus, i el 1936 hi actuen els Nens del Vendrell. Després dels anys de la Cruzada feixista, seguim trobant actuacions castelleres des del primer moment: els Xiquets de Tarragona, el 1939; els Xiquets de Valls, els Nens del Vendrell... De fet, serà aquesta darrera la colla que portarà durant molts anys les construccions castelleres a la nostra festa major.
A banda de la festa major de Sant Pere, el 1948 s'organitzà un concurs amb motiu de la Fira de Mostres. Aquell any s'intentà crear una colla castellera reusenca, que s'anomenà Ganxets de Reus. Aquesta colla, amb més bona voluntat localista que perícia castellera, va tenir una vida molt breu i aixecà alguns castells poc ortodoxes.
Els Nens del Vendrell, de vegades juntament amb alguna colla vallenca, vingueren per la festa major fins al 1977. Hi ha, tot seguit, uns pocs anys en què no hi ha castells per Sant Pere. Cal esmentar, però, la presència dels Brivalls de Cornudella en altres festes: amb motiu del Congrés de Cultura Catalana, el 1977; de l'Onze de Setembre, el 1980; i, finalment, per la festa major, el 1981
El 1992, tot recuperant el nom històric de la colla reusenca de l'any 1948 van apareixer Els Ganxets de Reus que va deixar d'actuar el 2003. El seu color de camisa era el lila-morat. Els Ganxets participaven en els actes de la festa major de Sant Pere i en les festes de barri de la ciutat, a més d'actuar en diverses poblacions de Catalunya. El 1994 editaven el butlletí El Ganxet. Una de les manifestacions més viscudes per la colla fou el pilar caminant que es porta des de la Prioral a l'Ajuntament durant la festa major.
